Caput

Caput és una paraula llatina que significa lliteralment "cap" i per metonímia "part superior". És utilisada en una varietat de paraules, com ser capital, capità i decapitar. El llinage Caputo, comú en la regió de Campània, Itàlia; prové de l'apelatiu que es va utilisar per a alguns generals militars romans. Més recentment ha sorgit una variant baix el títul Cape (o Caporegime), en relació en el cap de La Cosa Nostra. La llengua francesa va convertir 'caput' a chief, chef, i chapitre, més vesprada a la seua volta transferit a l'anglés en el terme chapter (capítul).

El poblat central en una multiestado anglosaxó es va denominar caput, (reducció de caput baroniae, vore més avall). La paraula s'utilisa també per a denominar el centre administratiu d'un hundred (una antiga divisió geogràfica). També puga referir a un assent familiar, la residència principal d'un aristócrata.

Caput baroniae és l'assent principal d'una baronia feudal anglesa. Caput baronium és l'assent principal d'una baronia en Escòcia.

Caput era també el nom del consell o cos gobernant de l'Universitat de Cambridge en anterioritat a la constitució de 1856 i seguix sent el cos que presidix el Senat de l'Universitat de Dublín.

Caput també s'utilisa en medicina per a descriure qualsevol protuberància en forma de cap en un orgue o estructura, com en el cas de caput humeri.

En música, caput pot referir a Missa Caput o el vora plana melisma en el qual es basa.

En aracnología, el caput o "el cap" és la part cefàlica d'un cefalotórax.

La paraula alemana kaputt ("destruït"), de la qual deriva el coloquialisme anglés 'kaput' o 'caput' (significant fet, o acabament) no està relacionada en esta paraula. L'orige de la paraula alemana, i consegüentment les paraules angleses es va prendre prestat del francés: être capot, 'ser capell' o figa. 'ser vençut'.