Capsicum cardenasii
Capsicum cardenasii és una varietat de ají el nom natiu de la qual és ulupica és una espècie botànica de la família solanaceae. Creix de forma selvada únicament en la regió de les valls de Bolívia.
Orige
[editar | editar còdic]L'orige del (cridat popularment) ulupica, segons estudis genètics (aixina com de germoplasma) realisats entre 1983 a 2010, apunten a una zona d'orige entre les localitats d'Aiquile, Comarapa i Vila Montes, en l'actual regió de les Valls de Bolívia (McLeod et al.1982. Perry et al 2007:986).
Dits treballs també varen dur a la conclusió de que tota la flora pertanyent al gènero Capsicum, té com a orige génetico el centre (Chuquisaca, Cochabamba) i sur (Tarija) de Bolívia.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Capsicum cardenasii és un arbust perenne de curta vida en tronc fort i branques fràgils. La planta creix fins a 100 cm d'alt i pot ocupar un espai lateral de fins a 60 cm. Els fulls són estrets, puntagudes, ovalades i llaugerament peludes. Tenen una llongitut d'aproximadament 5 cm i un ample de 7 cm i aporten un fort aroma quan s'esclafen. Posseïx flors acampanadas la corola de les quals és d'aproximadament 7,5 mm de llarc i 6 mm d'ample, i sol ser de color púrpura. Despuix de la fecundació, es desenrollen bayas roges d'al voltant d'1 cm, esfèriques en carn fina. Els fruts posseïxen poques llavors (al voltant de 12).
Registres
[editar | editar còdic]Capsicum cardenasii es va trobar per primera volta en el altiplano bolivià, prop de la ciutat de La Pau. Inclús en una colecció d'Otto Buchtien apareguda en 1911 es menciona una planta trobada a una altitut de 2.450 metros. La planta va ser descrita per primera volta en 1958 per Heiser i PG Smith en la revista "Brittonia". Heiser també va trobar una planta en les rodalies de la Pau.
La diferenciació d'atres espècies de Capsicum
[editar | editar còdic]És l'única espècie del gènero Capsicum que és auto-incompatible, per lo que les flors necessiten el polen d'una atra planta per a ser fecundadas. La majoria de les plantes que conformen el gènero Capsicum, són autocompatibles. ya que C. cardenassi és resistent al virus del mosaic del tabac (TMV), es fan esforços per a transferir esta propietat pel creiximent en atres espècies del gènero Capsicum, pero per l'auto-incompatibilitat i forta diferenciació genètica de les espècies cultivades resulta difícil.
Usos
[editar | editar còdic]Les bayas es recolecten i s'utilisen fresques o seques com espècia. Tenen un sabor molt fort en un sabor interessant que és similar als fulls. En Colòmbia,[2] Bolívia i Perú, es troba a sovint un menut tazón d'estes frutes (ulupica), similars als pimenteros. S'utilisa també mòlta junt a la tomata en la preparació de la llajua. Les bayas servixen com a condiment i rara volta s'utilisen cuites ya que s'utilisen en més freqüència chiles i ajíes grocs de les espècies botàniques com Capsicum baccatum.
La ulupica seguix sent una planta selvada en l'actualitat. Es comercialisa en els mercats locals a chicoteta escala, pero esta mercaderia prové de plantes selvades o jardins familiars. Actualment no es cultiva a gran escala. Per lo tant, tampoc hi ha diferents varietats, com ocorre en la majoria dels chiles. No obstant, cultivades en la mateixa zona el Capsicum pubescens està estretament relacionat en la ulupica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Capsicum cardenasii va ser descrita per Heiser & P.G.Sm. i publicada en Brittonia 10: 195, f. 1. 1958.[3][4]
- Etimologia
Capsicum: neologisme botànic modern[5] que deriva del vocablo llatí capsŭla, ae, ‘caixa’, ‘càpsula’, ‘arconcito’, diminutivo de capsa, -ae, del grec χάψα,[6] en el mateix sentit, en alusió al frut, que és un bolic casi buit. En realitat, el frut és una baya i no una càpsula en el sentit botànic del terme.
cardenasii: epítet otorgat en honor del botànic Martín Cárdenas Bella.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://revistas.urp.edu.pe/index.php/Tradicion/article/download/309/303/ 《¿El ají és peruà?》- Revistes UPCP - Llima - Perú - Pag. 70 - Tema : Tradició
- ↑ Correja Álvarez, Ender Manuel; Jiménez Mass, {{{nom2}}}; Páez Redó, {{{nom3}}}; Guzmán Roce, Nelson (2013). [1], Corporació colombiana d'investigació agropecuaria - AGROSAVIA. ISBN 978-958-740-205-6.
- ↑ «Capsicum cardenasii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 d'agost de 2015.
- ↑ «Capsicum cardenasii». The Plant List. Consultat el 20 d'agost de 2015.
- ↑ Paraula desconeguda en Llatí clàssic, ya que va ser introduït a Europa des d'Amèrica.
- ↑ Gaffiot F., Dictionnaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934, p. 261
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Charres B. Heiser, Jr., Paul G. Smith: New Species of Capsicum from South America. Brittonia, Vol. 10, No. 4 (Oct. 15, 1958), pp. 194-201.
- W. Hardy Eshbaugh: The taxonomy of the genus Capsicum (Solanaceae), in: Phytologia 47:154. 1980.
- W. Hardy Eshbaugh: Peppers: History and Exploitation of a Serendipitous New Crop Discovery, in: J. Janick und J.I. Simon (Editoren) New Crops, S. 132-139, Wiley, New York, 1993. Online Version
- Barbara Pickersgill: Genetic Resources and Breeding of Capsicum spp, in: Euphytica 96:129-133, Kluwer Academic Publishers, Niederlande. 1997
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- http://www.mag.go.cr/rev_agr/v16n02_279.pdf
- http://www.pensoft.net/journals/phytokeys/article/730/
- http://fatalii.net/growing/index.php?option=com_content&task=view&aneu=105&Itemid=96
- Este artícul conté una traducció derivada de «Capsicum cardenasii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.