Capparis tomentosa
Capparis tomentosa és una planta de la família Capparaceae nativa d'Àfrica.
Descripció
[editar | editar còdic]Pot créixer com una trepadora llenyosa robusta, per sobre la vegetació ribereña, o com un arbust o arbre chicotet de branques escampades. El talle presenta espines pareadas, esmolades i ganchudas. Els brots jóvens i les espines estan cobertes de densos pèls grocs aterciopelados. Els fulls són alterns, oblongas a elíptiques, de 30 a 80 mm de llarc per 15 a 25 mm d'ample, de color vert oliva grisácea, cobertes de pèls suaus, en màrgens sancers. El pecíol medix de 4 a 12 mm de llarc i és aterciopelado. l'inflorescència es produïx en arracadas terminals en les branques primàries o en ramitas laterals i en ocasions dispersa en les aixelles foliares superiors. Les arracades tenen uns 35 mm i són perfumados, en una massa d'estams de color rosat a blanc, cada u de 20 a 35 mm de llongitut i freqüentment de color carmesí en la base; els sàpia-hos tenen en forma de barco i 8 a 10 mm de llarc; els pétals són blanquecinas, de 15 a 25 mm de llarc i 7 a 10 mm d'ample. Els fruts són comestibles i medixen 40 mm a 50 mm de diàmetro, són de color vert en nàixer i rojos o anaranjados en madurar i pengen d'un llarc ginóforo de 25 a 50 mm de llongitut. Cada frut conté numeroses llavors incrustades en una polpa rosada.[1][2][3]
Toxicitat
[editar | editar còdic]Els fulls són tòxics per al ganado,[4][5] i s'ha establit que contenen un fitosterol i un dipéptido que intoxiquen al ganado.[6] No obstant s'ha reprotado que el frut a voltes és menjat per la gent.[1]
Interaccions biòtiques
[editar | editar còdic]Capparis tomentosa ha segut reportada com a planta hospedera de les palometes Belenois creona, Dixeia pigea, Leptosia nina, Belenois solilucis, Belenois victòria, Belenois zochalia, Leptosia alcesta, Belenois aurota, Eronia cleodora, Belenois gidica, Eronia leda.[7][8][9]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Capparis tomentosa va ser descrita per Jean-Baptiste Lamarck i publicat en Encyclopédie Méthodique, Botanique 1: 606. 1785.[10]
Capparis: nom genèric que procedix del grec: kapparis que és el nom de la taperera.[11]
tomentosa: epítet latino que significa "peluda".[12]
- Capparis alexandrae Chiov.
- Capparis biloba Hutch. & Dalziel
- Capparis corymbifera I.Mey. ex Harv. & Sond.
- Capparis floribunda Wight
- Capparis globifera Delile
- Capparis hypericoides Hochst.
- Capparis persicifolia A.Rich.
- Capparis polymorpha A.Rich.
- Capparis puberula DC.
- Capparis subtomentosa De Wild.
- Capparis tomentosa var. persicifolia (A.Rich.) Penz.
- Capparis volkensii Gilg[13]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Pooley, Elsa (1993) The Complete Field Guide to Trees of Natal, Zululand and Transkei: 106 [130.1]. Natal Flora Publications. ISBN 0-620-17697-0
- ↑ JSTOR Plant Science: Capparis tomentosa Lam. Consultat el 23 d'agost de 2010.
- ↑ Hyde, M.A. & Wursten, B. (2010) "Capparis tomentosa"; Flora of Zimbabwe: Species information.
- ↑ Ahmed O.M., Adam S.I., Edds G.T. "The toxicity of Capparis tomentosa in sheep and calves." (1981) Vet Hum Toxicol. 23(6):403-409.
- ↑ Ahmed S.A., Amin A.I., Adam S.I., Hapke H.J. (1993) "By toxic effects of the dried leaves and stem of Capparis tomentosa on Nubian goats"; Dtsch Tierarztl Wochenschr. 100(5):192-194.
- ↑ Akoto O., Oppong I.V. , Addae-Mensah I. , Waibel R. and Achenbach H. (2008) "Isolation and characterization of dipeptide derivative and phytosterol from Capparis tomentosa Lam."; Scientific Research and Essays 3 (8): 355–358.
- ↑ Robinson, G. S., P. R. Ackery, I. J. Kitching, G. W. Beccaloni & L. M. Hernández (2010) HOSTS - A Database of the World's Lepidopteran Hostplants. Natural History Museum, London. http://www.nhm.ac.uk/hosts. (Consultat en decembre 2012).
- ↑ Kroon DM (1999) Lepidoptera of Southern Africa. Host-plants and other associations. A Catalogue. Sasolburg, South Africa: Lepidopterists’ Society of Africa. 160 p.
- ↑ Markku Savela (1999-2013) Lepidoptera and some other life forms. (Consultat en decembre 2012)
- ↑ «Capparis tomentosa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 17 d'octubre de 2013.
- ↑ «Page CA-CH» (en en). www.calflora.net. Consultat el 14 de giner de 2017.
- ↑ «Dictionary of Botanical Epithets» (en en). www.winternet.com. Consultat el 14 de giner de 2014.
- ↑ «Capparis tomentosa Lam.» (en en). www.theplantlist.org. Consultat el 14 de giner de 2017.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Capparis tomentosa.
- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Capparis tomentosa.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Capparis tomentosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
