Capitalisació simple

La capitalisació simple és un tipo de capitalisació de recursos financers que es caracterisa perque la variació que sofrix el capital no és acumulativa. Els interessos que es generen en cada periodo no s'agreguen al capital per al càlcul dels nous interessos del següent periodo, aspecte que la diferència de la capitalisació composta. D'esta manera els interessos generats en cada u dels periodos seran iguals.

Es diu també que la capitalisació constituïx un mig de finançament per a les empreses, per mig de l'injecció de capital per a poder desenrollar els seus proyectes. Al respecte hi ha dos opcions que tenen les empreses:

• El finançament propi
• El finançament extern. En a on novament es troba en dos opcions.
  • Recórrer al mercat creditici, i per tant solicitar un préstam de consum a un banc (sense perjuí del cost d'oportunitat)
  • Dirigir-se al mercat de capitals, és dir, emetre valors (sigues accions o abonaments, o siga, títuls de crèdit o títuls de deute), per mig de l'emissió de tals valors que es vendran en el mercat, l'empresa està capitalisant.

Per a les societats anònimes també existix com a mig de capitalisació l'opció de capitalisar les utilitats. Es consultarà a la junta d'accionistes si preferix que els seus dividents siguen pagats o siguen aportats al capital de la societat.

La llei de capitalisació simple s'utilisa generalment per a operacions a curt determini, és dir, menors a un any. Per a determinis superiors se sol utilisar la capitalisació composta. Açò es deu a que en periodos inferiors a un any la capitalisació simple produïx més interessos que la capitalisació composta, encara que en periodos superiors a l'any la situació és la contrària.

Factors dels que depén

Els interessos (I) generats per un capital (Co) depenen de les següents variables:

• La quantia del propi capital invertit. (Co)
• El temps de duració de l'inversió. (n)
• El tipo d'interés aplicat. (i)

El càlcul correcte de l'interés exigix que el temps de duració de l'inversió i el tipo d'interés estiguen correlacionados. Eixemple: Si volem trobar l'interés que produïxen 1.000 € invertits a l'1 % mensual (0,01 expressat en tant per un) durant 4 semestres deurem transformar els dos últimes senyes de la següent manera:

• 1 semestre / 6 mesos; 4 semestres = x mesos. Resolent esta regla de tres vorem que 4 semestres = 24 mesos.
  • I = 1.000 × 24 × 0,01 = 240 €
• 1 % semestral / 0,16 % mensual ; x % semestral / 1 % mensual. 1 % mensual = 6 % semestral.
  • I = 1.000 × 4 × 0,06 = 240 €
• També pot resoldre's recorrent a la transformació d'abdós senyes a un tercer periodo comú.
  • 1 any / 2 semestres; x anys / 4 semestres. 4 semestres = 2 anys
  • 1 % anual / 0,083 % mensual; x % anual / 1 % mensual. 1 % mensual = 12 % anual.
    • I = 1.000 × 2 × 0,12 = 240 €

Vore també

• Depòsit determini fix
• Descobert
• Inversió
• Rendabilitat
• Usura
• Capitalisació contínua