Anar al contingut

Capella de Sant Ananías

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Capella de Sant Ananías

La capella de Sant Ananías, també cridada casa de Sant Ananías (àrap كنيسة القديس حنانيا), és una antiga estructura subterrànea situada en Damasc, Síria. Es troba dins del conjunt de la ciutat vella de Damasc, inscrita com Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco, i el 20 de juny de 2013 va ser inclosa en la llista del Patrimoni de l'Humanitat en perill per a alertar sobre els riscs als que està exposta per la Guerra Civil Síria.[1]

La capella

[editar | editar còdic]

La capella es troba en una cripta de dos habitacions, situada a uns quatre metros per baix del nivell del carrer i s'accedix a ella per una escala de vintitrés escalons, des del pati d'una casa que la tradició atribuïx a Ananías de Damasc, el discípul cristià que va fer recuperar la vista a Saulo Pablo (Fets dels Apòstols 9, 10-19), més vesprada conegut com l'apòstol sant Pablo. Ananías ho va batejar, i posteriorment ho va ajudar a ocultar-se i a abandonar la ciutat de Damasc, despuix de despertar Pablo l'odi en els judeus fins al punt de tramar el seu assessinat pels seus sermones i predicació.

De fet, la capella està formada per un àbsit d'una iglésia bizantino de el V o VI, mencionat en vàries ocasions per les fonts històriques com «al-Arab Mussalabeh» (Santa Creu). Excavacions arqueològiques realisades en 1921 portades a terme pel comte Eustache de Lorey varen trobar els restants, aportant aixina evidències físiques per a recolzar la tradició local de que la capella té un orige paleocristiano.[2] Més investigacions varen conduir al descobriment d'un altar pagà de el II, dedicat al deu semita Baalshamin (el senyor del cel), construït durant el regnat d'Adriano, en el lloc d'emplaçament de la casa de Ananías, a fi d'alluntar als cristians que havien fet d'ella un lloc de pelegrinage.

La capella es troba al final de la carrer Recte de Damasc, prop de les portes de Bab Sharqi i de Bab Keisan,[nota 1] de les antigues muralles de la ciutat, lloc pel qual segons la tradició sant Pablo va escapar de Damasc, amagat en una cistella de nit.

Despuix de la conquista àrap de Damasc en l'any 636, l'iglésia va ser confiscada i parcialment demolida. A principis de el VIII, el califa omeya al-Walid ibn 'Abd al-Malik I la va tornar a la comunitat cristiana en compensació per l'expropiació de la catedral de Sant Joan Batista, sobre el terreny de la qual es va construir la Gran Mesquita de Damasc.

A finals de el XII, el sultà Saladino la va transformar de nou en mesquita i no va ser fins a l'any 1820 que va ser tornada a l'Orde dels Flares Menors de la Custòdia de Terra Santa. Quaranta anys més vesprada, en 1860, l'iglésia va ser arrasada durant el tumult dels drusos. Va ser reconstruïda en 1867 i rehabilitada en 1973.

  1. La porta Bab Keisa va ser construïda per Nur-ar-Din en la segona mitat del sigle XII.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Unesco. «Els sis llocs del Patrimoni Mundial de Síria ingressen en la Llista del Patrimoni en Perill» (en espanyol). Unesco.org. Consultat el 28 de març de 2015.
  2. Rainer Riesner (1998). Paul's Early Period: Chronology, Mission Strategy, Theology, William B. Eerdmans Publishing Company, pp. 86–87.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Alfonso Anania - Antonella Carri - Lilia Palmieri - Gioia Zenoni, Síria, viaggio nel cuore del mig orient, 2009, Polaris, p. 155-156