Capell cònic asiàtic

Colegiala vestint un ao dai blanc i un nón lá, parament característic de la ciutat central d'Huế, Vietnam.

Capell de con de palla usat per un monge budiste japonés.

El capell cònic asiàtic, comunament conegut com a capell d'arròs asiàtic, o simplement capell d'arròs, pero també capell chinenc, capell oriental o capell de llaurador, és un tipo simple de capell, principalment, per a resguardar-se del sol, de forma cònica, originari de l'est, sur i surest d'Àsia; i notablement en les nacions i regions modernes de China, Taiwan, parts de Manchuria Exterior, Bangladés, Bhutan, Camboya, Índia, Indonèsia (denominat caping), Japó, Coreja, Laos, Malàsia, Myanmar, Filipines, Nepal, Tibet, Tailàndia i Vietnam. Se subjecta al cap en una cinta de tela (a sovint de seda) o de fibra.

El capell de Vietnam, (en vietnamita: nón tơi) és parament característic del país. És un capell molt utilisat com a protecció contra el sol i la pluja; solen dur-ho els llauradors que treballen en els arrossars. La traducció lliteral al castellà significa "capell cònic" i el seu us no només està restringit a Vietnam.

Noms regionals

En el Surest Asiàtic, se li coneix com a do'un (ដួន) en Camboya; caping en Indonèsia; koup (ກຸບ) en Laos; terendak en Malàsia; "ngob" (งอบ) en Tailàndia; jamauk (ခမောက်) en Myanmar; salakot, sarok, sadok, s'laong, hallidung, kallugong i tabungaw, entre atres noms, en Filipines; i nón lá en Vietnam.

En l'est d'Àsia se li crida dǒulì (斗笠, que lliteralment significa 'capell de bambú un-dǒo') en China; kasa (笠) en Japó i satgat (삿갓) en Corea.

En el sur d'Àsia, es coneix com jaapi (জাপি) en Assam (Índia) i en Bangladés es coneix com mathal (মাথাল).