Capax Dei

Capax Dei (del llatí: "capaç de comprendre a Deu", "capaç de Deu", "adaptat a Deu") – un concepte teològic present especialment en el catolicisme i en algunes corrents contemporànees de la filosofia de la religió, segons el qual l'home té predisposicions naturals per a "conéixer" i "obrir-se a Deu" (entrar en una relació personal en lo absolut) .

En la teologia catòlica

Atres dos idees catòliques són importants per a formular pensaments sobre la capax Dei :

• Semina Verbi, és dir, l'acció inmanente del Deu transcendent en les diverses cultures, en la veu de la consciència i en la llei natural, que prepara a l'home per a l'acceptació conscient de la revelació;
• Potentia Oboedientialis, és dir, la disposició present en la ment humana per a escoltar a Deu internament.

Segons la doctrina catòlica, Deu és el Logos (cf. Jn 1,1) i, per lo tant, el Creador d'una realitat ordenada racional, significativa i en propòsit. Açò significa que els sers humans, «creats a la seua image i semblança» (cf. Gn 1,27), poden reconéixer la seua existència per mig de la raó i obrir-se a una relació personal en ell. Este concepte es basa en texts bíblics (inclosos Gn 1,27; Sb 13,1-9; Hch 17,22-29; Rm 1,20) , en una comprensió integral de l'antropologia catòlica, aixina com en la convicció de que les intuïcions sobre la naturalea de Deu en les obres dels filòsofs antics són exactes.

El Catecisme de l'Iglésia Catòlica (paràgrafs 27-28) ho expressa aixina:

 

El desig de Deu està gravat en el cor humà, puix l'home va ser creat per Deu i per a Deu (...). A lo llarc de l'història, fins als nostres dies, les persones han expressat la seua busca de Deu de diverses maneres per mig de creències i actes religiosos (oracions, sacrificis, adoració, meditació, etc.). A pesar de l'ambigüitat que puguen contindre, estes formes d'expressió són tan comunes que l'home pot ser considerat un ser religiós.

Estes afirmacions es basen en la constitució del Concili Vaticà II, Gaudium et spes (paràgraf 19):

 

La naturalea única de la dignitat humana residix en la vocació de l'home a la comunió en Deu. L'home és invitat a dialogar en Deu des del seu naiximent: existix solament perque, creat per Deu per amor, és preservat sempre per amor, i no viu en plena conformitat en la veritat a menos que reconega lliurement este amor i s'entregue al Creador.

Bibliografia

• Max Scheler, Problemy religii, Kraków 1995
• Zofia J. Zdybicka, Bóg czy sacrum, Lublin 2007

Enllaços externs

• Juan Pablo II, Catequesis pronunciada durant l'audiència general del 26 d'agost de 1998
• Mateusz Przanowski OP, Capax Dei, szkolateologii. dominikanie. pl