Anar al contingut

Capa de presal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Diapirs.jpg
Diagrama esquemàtic que mostra capes de resal i haloquinesis, el moviment de sal a lo llarc del temps geològic

Una capa de presal és una série de formacions geològiques diacròniques en les plataformes continentals de conques extensionales formades despuix de la separació de Gondwana, caracterisat per la deposición de capes grosses d'evaporitas, majoritàriament sal.

Com la formació laminar de la capa de presal és anterior a la formació de la capa més antiga de sal, esta capa és més profunda i d'accés més difícil que les reserves de petròleu situades en la capa postsal (per damunt de la capa de sal).[1] Part del petròleu que va ser generat de sediment en la capa de presal, no ha emigrat en direcció ascendent (com un domo de sal) cap a capes superiors de postsal.[2]

Reserves d'hidrocarburs

[editar | editar còdic]

S'estima que els majors camps petrolífers baix les capes de presal, tots pràcticament inexplorados per l'home, es troben en la costa de les regions norest i sur de Brasil, en el golf de Mèxic i en la costa occidental africana. Aixina mateix, es creu que les reserves totals de petròleu en esta capa són una fracció significativa de les reserves mundials.[3][4] Segons Petrobras, el petròleu i gas natural del llitoral brasiler yacer baix una grossa capa d'aproximadament 2000 metros de sal, que a la seua volta està baix més de 2000 metros de sediment de postsal, en profunditats d'entre 2000 i 3000 metros baix el nivell de la mar en l'Atlàntic Sur. Per dites distàncies, la perforació a través de la roca i la sal per a extraure el petròleu i el gas de presal és molt cara.

Primers descobriments

[editar | editar còdic]

En les roques de la capa de presal existents en el món, el primer descobriment de reserva petrolífera va ocórrer en el llitoral brasiler, que va passar a ser conegut simplement com "petròleu del presal" o "presal". Estes també són les majors reserves conegudes en zones de la franja de presal identificades a inicis de el XXI.[5]


Despuix de l'anunci del descobriment de reserves en l'escala de decenes de mils de barrils, en tot lo món varen començar processos d'exploració en busca de petròleu per baix de les roques de sal en les capes profundes del subsol marí. Actualment les principals àrees d'exploració petrolífera en reserves potencials o provables ya identificades en la franja de presal es troben en el llitoral de l'Atlàntic Sur. En la porció suramericana està la gran reserva petrolífera del presal en el llitoral de Brasil, mentres que en el costat africà, hi ha àrees en procés d'exploració i mapage de reserves possibles en la costa de la República del Congo[6] i en Gabon.[7] Ademés de l'Atlàntic Sur, específicament en les zones atlàntiques d'Amèrica del Sur i Àfrica, també existixen capes de roques de pre-sal que s'assignen a la demanda de petròleu en el Golf de Mèxic i en el Mar Caspio, en la zona marítima pertanyent a Kazakhstan.[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Presal» (en pt). www.senado.gov.br. Consultat el 30 d'octubre de 2018.
  2. «Brazil's Pre-Salt Layer». Consultat el 9 d'abril de 2014.
  3. Lael, Brainard, et al.. Brazil as an economic superpower? : understanding Brazil's changing role in the global economy. OCLC 430821011. ISBN 9780815703655.
  4. (1997) African Basins (en en), Elsevier, p. 180. ISBN 9780080540825.
  5. 5,0 5,1 «O quin é o pre-ix» (en pt).
  6. «Soco spuds Liyeke Marine-1 oil well off Congo (Brazzaville)» (en en). www.ogj.com. Consultat el 30 d'octubre de 2018.
  7. «Presalt basins identified in Gabon: A new study indicates Brazilian analogs». I&P Magazine. Archivat des d'el original, el 8 de setembre de 2009. Consultat el 30 d'octubre de 2018.