Cap Rasa (parage)

Cap Rasa (parage)

Cap Rasa és una localitat del departament Florentino Ameghino, província del Chubut ubicada sobre la ribera del mar Argentina del oceà Atlàntic, en les coordenades: 44°20′14.92″ S 65°14′57.25″ O. Se situa en la baïa o caleta Ras, entre la punta Pescadero i l'accident geogràfic denominat: veta Rasa, el qual li va donar nom al poble, puix es troba este junt a la seua base.

Toponímia

Front i lateral nort de l'edifici de Correus i Telégrafs alçat en Cap Rasa pel Ministeri d'Obres Públiques.

El nom del poble deriva de l'accident geogràfic que està en les seues costes. Este a la seua volta es denomina Ras, ya que no és una veta alta, sino baix i achaparrado que va permetre el diari embarque i desembarque d'els qui visitaven les seues aigües.

Història

Des de fins del XIX era amprat com a port natural, lo que li va otorgar a la localitat certa prosperitat. En 1899 es varen instalar els primers habitants en cases de pedres. L'importància del lloc es va donar ya que per allí circulava el transport terrestre que unia les localitats de la Patagonia costera. Contava en almagasén de rams generals («La Castellana» pertanyent a la família de Mercedes Finat), jujat de pau, estafeta de correu, telégraf, cases, i carrers. El 27 de setembre de 1901 va recalar en les seues aigües el Buc Escola Fragata Sarmiento. Mentres que el primer bebé naixcut en Cap Rasa va nàixer en febrer de 1903, i va ser anotat en el modest registre civil del poble. També, va contar en una escola albergue, l'Escola N.º 92, construïda en pedra en l'any 1909 (junt a la casa per al director i la seua família), per als chiquets que vivien en les estàncies ubicades fins a a més de 100 quilómetros a la redona. Per a 1910 Cap Rasa ya contava en un Jujat de Pau i una oficina de registre civil, pero encara no conseguia tindre un servici de policia estable, en anades i vingudes d'agents de policia i una comissaria precària. Segons el cens de població dels territoris nacionals de 1912, que va ser realisat pel Ministeri de l'Interior, en Cap Rasa hi havia 138 habitants. En el mateix cens es va calificar a Cap Rasa com a població rural, lo que va indicar, que en la pràctica es tractava d'un centre o punt de trobada de diferents estàncies de la zona.

Recent per al 30 de juliol de 1921 el poder eixecutiu va autorisar la creació de la colónia pastoril - agrícola Cap Rasa. Com a resultant, es va donar el títul de propietat sobre les afores de la localitat als seus habitants.

Cap Rasa va estar proveït per una estafeta postal en telégraf. Esta institució va ser clau per al poble ya que José Alberto García, un telegrafista feya les voltes de portuari en la seua llanterna i coneiximents del Morse. Gràcies a estos sabers, l'empleat es comunicava en els barcos indicant-els cóm estaven les condicions per a ancorar be prop de la costa. Sobre les activitats productives una part de la població es dedicava a la peixca (especialment de pejerreyes i salmons de mar), puix allí els seus barcos es podien arrimar fins a molt prop de la vora costera, gràcies a l'important profunditat de les aigües immediates a les seues plages. En l'any 1925 va ser habilitat el far Cap Rasa.

Tot l'any tenia moviment puix els ómnibus es detenien allí, en la seua ruta entre les ciutats de Trelew i Comodoro Rivadavia. També, per la mar, especialment ans que es construïra la ruta costera, arribaven barcos que abastien al poblat, transbordant les càrregues per mig de barcaces, i carregant les bals de llana que generaven les estàncies ovejeras d'una àmplia regió, entre les que cobra rellevància l'estància «La Maciega» puix des de l'any 1901 allí va passar part de la seua infància Juan Dumenge Perón. Els seus atractius naturals li otorgaven una qualitat extra quan el turisme patagónico-coster s'incrementara.

No obstant, Des dels anys 1970 el que es decidira pavimentar la Ruta Nacional 3 no pel traçat coster sino per un que correguera cap a l'interior, en l'objectiu d'acurtar les distàncies entre Trelew i Comodoro, va significar la mort per a la localitat. La raó del desplaçament de la carretera nacional en direcció a una extensa i monòtona recta, va ser evitar que la ruta fera el zigzagueo pels barrancs de la estepa i els cañadones fins al mar. D'esta manera. El poble va quedar llunt de tot. Camarones, una miqueta més desenrollat en aquell llavors, va poder escapar al destí, a pesar del desplaçament de la ruta, i va conseguir prosperar i conservar la seua identitat d'autèntic poble patagónico.

La primera senyal del fi va ser el tancament de la seua històrica estafeta posta en 1972. Mentres que la nova ruta pavimentada va alluntar per a sempre de Cap Rasa al moviment vehicular, per lo que en pocs anys, el poble va perdre els seus 200 habitants. No obstant, Mercedes Finat va permanéixer com l'última i única habitant del poblat. Cap Rasa voria la seua última construcció alçar-se en 1981. No obstant, en realitat no era una vivenda sino una posició antiaèrea destinada a defendre el continent durant la guerra de les Malvines, que mai va aplegar a utilisar-se. Hui està allí, indestructible, darrere de les acanalades chapes del vell correu. Finalment, en 1987 l'última habitant Mercedes Finat va fallir. Esta pobladora va permanéixer 30 anys ininterromputs en el poble i donava els parts meteorològics a Rawson ad honorem. Els seus restants varen ser sepultats en el cementeri del lloc. Després el poblat va quedar abandonat, tornant a la localitat en un «poble fantasma». En 1986 es va construir un búnker per a proves del Vector Còndor II.

En Proyecte misilístico Còndor. El seu orige, desenroll i cancelació pàgina  147 Autor Dr. Pablo De León Universitat de Sant Andrés Doctorat en Història l'autor descriu com es  va seleccionar Cap Rasa per a fer les proves.

Ya des de 1986 la Força Aérea Argentina hi havia vist la necessitat de trobar un lloc de llançament per a les eixides Còndor. Es va elegir Cap Rasa, en la província de Chubut, al sur de Punta Tombo, un lloc que reunia les característiques necessàries per a les proves en vol del Còndor. Esta selecció va ser entregada a la Força Aérea en març de 1987 i en seguida varen escomençar les obres de construcció primàries.

El Comodoro Maggi conta que en la zona hi havia un assentament que havia tingut fins a un hotel que un incendi va destruir i que en eixe moment en la zona solament quedaven dos habitants. En eixe lloc es varen adequar els camins per a permetre l'accés de camions i contenidors, es va construir una casamata de protecció en concret reforçat per als llançaments de proves i es va dur material premoldeado per al conducte de cables des de la rampa de llançament fins a l'àrea de control. Tot devia ser desarmable, menys les instalacions permanents com la casamata. D'esta manera, per a 1988 totes les instalacions estaven operatives.

El Comodoro Miguel Vicente Guerrer Director del Proyecte Còndor II i atres oficials de la Força Aérea Argentina varen estar en Cap Rasa en 1988. Es pot vore en Cap Rasa el búnker abandonat.

Els restants del poble des de 2007 va tornar a ser habitat per una família de 4 persones, dels quals solament perdura un matrimoni actualment. Des de llavors es varen instalar en una casella en la zona dels Tamariscos. Gràcies a l'arribe dels nous pobladors es va poder reconstruir part dels edificis abandonats per a que els visitants pogueren gojar de tot el lloc. Dita restauració va ser pensada respectant els dissenys originals dels edificis sense alteracions. Després de la restauració el matrimoni va mamprendre el refugi Natural Cap Rasa destinada a rebre turistes per a conéixer o passar estadías en el lloc. El emprendimiento no conta en senyal, energia elèctrica i l'aigua potable és duta en bidons. Ademés, hi ha extracció d'aigües subterrànees que són usades solament per a llavar i després reutilisades per a regar. Per últim, per a preservar l'aigua i el mig ambient es fa us de banys secs en cendres.

En any 2023 la localitat va tornar a ser notícia quan una colónia de llops marins va ser localisat per tindre un brot de grip aviar. D'esta manera, un equip del Servici Nacional de Sanitat i Calitat Agroalimentària va intervindre davant l'important presència de llops marins morts. Aixina mateix, atres 15 animals es varen trobar malalts.

Per a octubre de 2025 es va saber que emprendimiento turístic va ser exitós contat en més oferta d'estage i activitats. Ademés, es va informar un nou servici per a turistes en el càmping Els Tamariscos.