Canvi climàtic en França
El canvi climàtic en França ha provocat alguns dels majors auments anuals de temperatura registrats en qualsevol país d'Europa.[1] En l'ona de calor de juliol de 2019 es varen registrar temperatures récort de 45,9 °C.[2] S'espera que les ones de calor i atres fenomens meteorològics extrems aumenten en la continuació del canvi climàtic. Atres impactes ambientals prevists són l'aument de les inundacions, degut tant a la pujada del nivell de la mar com a l'aument del desgel dels glaciars.[3] Estos canvis migambientals provocaran ademés canvis en els ecosistemes i afectaran als organismes locals,[4] lo que pot provocar pèrdues econòmiques, per eixemple, en els sectors agrícola i peixquer.[5][6]
França ha establit una llei per a tindre una emissió neta de gasos d'efecte hivernàcul en l'atmòsfera (neutralitat de carbono) per a 2050.[7] Recentment, el govern francés ha rebut crítiques per no fer lo suficient per a combatre el canvi climàtic, i en 2021 va ser declarat culpable davant els tribunals pels seus insuficients esforços.[8]
Emissions de gasos d'efecte hivernàcul
[editar | editar còdic]França s'esforça per haver reduït les seues emissions de gasos d'efecte hivernàcul fins a un 40 % per baix de lo que era en 1990 per a 2030. El govern francés espera alcançar una emissió neta de zero en 2040.[9]
La següent taula mostra l'emissió total anual de gasos d'efecte hivernàcul en França en Megatoneladas de diòxit de carbono equivalent (Mt CO2). S'inclouen els valors de l'UE27 en el Regne Unit (abans UE28) aixina com els valors del món per a comparar les tendències d'emissió.[10]
| Any | França (Mt CO2) | UE27 + Regne Unit (Mt CO2) | Món (Mt CO2) |
|---|---|---|---|
| 1990 | 386 | 4408 | 22683 |
| 2005 | 408 | 4249 | 30051 |
| 2019 | 314 | 3303 | 38016 |
Els quatre principals sectors emissors en França són el transport, l'agricultura, els edificis i l'indústria. En 2017, l'indústria francesa (incloent el suministrament d'energia i atres manufactura) va ser responsable del 46% de l'emissió total de CO2, una sifra que s'ha mantingut prou estable des d'aproximadament 2014. Les indústries i l'agricultura són responsables de solament el 20% cada una de les emissions de CO2 de França.[11]
Sobre l'emissió total de CO2 en 2018, França va ocupar el número 19 del món en un total de 330Mt de CO2 emeses, just per baix de Polònia en 340Mt de CO2 emeses i del Regne Unit en 370Mt de CO2 emeses.[12]
La següent taula mostra l'emissió anual de gasos d'efecte hivernàcul en França en tonellades de diòxit de carbono equivalent per càpita (tCO2/cápita).[13]
| Any | França (t CO2/cápita) | UE27 + Regne Unit (t CO2/cápita) | Món (t CO2/cápita) |
|---|---|---|---|
| 1970 | 9.18 | 9.52 | 4.26 |
| 1980 | 9.38 | 10.27 | 4.46 |
| 1990 | 6.78 | 9.24 | 4.26 |
| 2000 | 6.75 | 8.46 | 4.18 |
| 2010 | 6.02 | 7.78 | 4.88 |
| 2019 | 4.81 | 6.47 | 4.93 |
L'emissió per càpita de França en 2019 va estar just per baix de la mija mundial. En 2018, França va ocupar el lloc 17 del món en 5,19 tonellades de CO2 emeses per càpita. Els seus països veïns, el Regne Unit (5,62T CO2/per càpita) i Alemània (9,12T CO2/per càpita) varen ocupar els llocs 14 i 9, respectivament.[14]
Producció de combustibles fòssils i consum d'energia
[editar | editar còdic]En 2017, els sectors industrials varen ser responsables del 17,6 % del consum total d'energia de França, i els sectors no industrials varen representar el 82,4 % restant del consum total d'energia.[15]
El suministrament total d'energia de França en 2019 es va basar principalment en l'energia nuclear (alguna cosa més del 40 %) i el petròleu (30 %). L'us del carbó va representar solament el 5 % del suministrament total d'energia i el gas natural alguna cosa més del 15%. El restant va provindre de fonts renovables, com el biocombustible i l'energia hidroelèctrica.[16]
França s'ha fixat l'objectiu d'obtindre el 32 % del total de l'energia consumida de fonts renovables per a 2030. Emmanuel Macron ha anunciat una «renaixença» per a l'indústria nuclear francesa en un vast programa per a construir fins a 14 nous reactors.[17] El govern francés va pressionar fort i exitosamente per a que la Comissió Europea etiquete l'energia nuclear com a «verda» este més en una revisió històrica, lo que significa que pot atraure fondos com una font d'energia amigable en el clima.[17] França pretén ademés tancar la seua última central de carbó per a 2022,[16] lo que els convertiria en el quarto Estat sense carbó d'Europa, despuix de Bèlgica, Àustria i Suècia.[18] Tots els esforços estan en consonancia con l'objectiu de la llei de neutralitat del carbono, que França espera alcançar en 2050.[7]
Impacte del canvi climàtic
[editar | editar còdic]L'actual aument de la temperatura està canviant l'entorn natural en França, des de més precipitacions durant la primavera i l'hivern fins a ones de calor i el ràpit desgel dels glaciars. S'espera que tots estos impactes empijoren en l'aument de la temperatura.
Temperatura
[editar | editar còdic]Durant el XX, la temperatura mija anual en França continental va aumentar 0,95 °C. Mentrestant, la temperatura mija anual en el món va aumentar en 0,74 °C durant eixe mateix periodo de temps. Açò significa que la temperatura mija de França va aumentar un 30 % més que la temperatura mija mundial. Si esta tendència es manté para quan la temperatura mija mundial haja alcançat els 2 °C, significaria que la temperatura mija en França ha aumentat en casi 3 °C. En l'actualitat, els estius més càlits i els hiverns més frets ya s'estan accentuant, lo que ha provocat un aument del 5-35% en les precipitacions d'autumne i hivern, aixina com una disminució de les precipitacions d'estiu; açò últim, combinat en l'aument de la temperatura, podria aumentar el risc de que es produïxquen fenomens de sequia més greus. La part mediterrànea del país va experimentar un aument d'al voltant de 0,5 °C per década en el periodo 1979-2005,[19] lo que la convertix en la part del país que experimenta el major aument de la temperatura i la major disminució de les precipitacions anuals.
L'aument de la temperatura en els Alps francesos és encara major que en el restant del país i ya s'acosta als 2 °C d'aument mig en comparació a la revolució industrial, en un aument accelerat en les últimes décades.[20]
Biodiversitat
[editar | editar còdic]Les comunitats vegetals afecten a les propietats biofísiques del sol que les rodeja a través de les interaccions en les comunitats microbianas i els animals, aixina com a través de l'adició de sol procedent de la matèria vegetal en descomposició i el creiximent de les raïls, que manté tant l'aigua com el sol en el seu lloc.[21] En un canvi de clima, estes comunitats també tindran que desplaçar-se. Per a les comunitats vegetals que viuen en els Alps açò és més problemàtic, ya que, segons una font, un canvi d'altitut d'aproximadament 100 metros correspon a una diferència de 0,5 °C. Açò significa que, per a que els organismes que viuen en les regions alpines permaneixquen en la mateixa zona de temperatura, tindran que desplaçar-se en relativa rapidea cap a les montanyes. Per la forma de les montanyes, els organismes que es desplacen a majors altures també experimentaran una important reducció del terreny disponible. Per als organismes que ya viuen en els cims de les montanyes, açò podria provocar l'extinció, ya que no hi ha cap lloc a a on anar.
Una temperatura hivernal més alta també podria ser devastadora per a moltes formes de vida selvada que hibernan, ya que un pico primerenc de temperatura promouria el despertar dels organismes que hibernan, com els reptils i amfibis de sanc freda, aixina com la floració primerenca de les plantes. La majoria d'estos organismes no sobreviurien si es produïra una ona de fredor de finals d'hivern en la zona. Un eixemple és el nabiu, que és sensible a les gelades i, per lo tant, pot resultar greument danyat si la seua productivitat s'alvança.[4]
Salut
[editar | editar còdic]França és un dels països més afectats per les ones de calor europees. Durant l'ona de calor de 2003, en la que grans zones de França varen superar els 40 °C, varen morir prop de 15 67000 persones per les elevades temperatures. Fins a eixe any, les ones de calor s'havien subestimado com una amenaça per a la salut pública francesa.[22] Des de llavors, les autoritats locals han pres mides per a estar més preparades. Durant les ones de calor de 2018 i 2019, a pesar de que estes últimes varen alcançar temperatures récort de 45,9 °C, les víctimes mortals varen alcançar aproximadament 1500 persones cada any.[23] En el canvi climàtic, s'espera que les ones de calor siguen més intenses i freqüents en França, i el número de víctimes mortals en elles.
Les morts degudes a la contaminació atmosfèrica han segut provablement infravaloradas en França.[24] Les morts prematures degudes a malalties pulmonars i derrames cerebrals s'estimaven anteriorment en 16 000 víctimes mortals a l'any. Més recentment, les morts prematures degudes als nivells de partícules (PM2,5), òxit nitroso (NO2) i ozon (O3) es varen calcular en més de 40 000 persones a l'any.[25] El canvi climàtic afecta al fluix i desenroll dels contaminants atmosfèrics i és provable que disminuïxca la salut general de la població, encara que és molt difícil predir quins seran els efectes exactes.[26]
En un clima més càlit, com el que provoca el canvi climàtic, existix el risc de que aumenten les malalties transmeses per vectores, com la febra groga, el dengue i la malaria. La leishmaniasis, una malaltia transmesa pels flebotomos, es troba actualment només en la zona mediterrànea, pero podria estendre's cap al nort en un clima més càlit. Si ben un clima més càlit durà provablement condicions més favorables per als vectores, els efectes exactes o l'alcanç de la propagació també depenen de factors com la situació socioeconòmica i l'us de la terra, aixina com dels tractaments disponibles.[27]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ National Observatory for the Impacts of Global Warming. Climate change: costs of impacts and lines of adaptation. Report to the Prime Minister and Parliament, 2009. Consultat el 10 de març de 2022.
- ↑ France records all-clave highest temperature of 45.9C, The Guardian.
- ↑ «Glacial Retreat in the Alps».
- ↑ 4,0 4,1 «Climate change and its impacts in the Alps».
- ↑ AgriAdapt. SUSTAINABLE ADAPTATION OF TYPICAL EU FARMING SYSTEMS TO CLIMATE CHANGE. Retrieved 2021-04-26
- ↑ Mcilgorm A, Hanna S, Knapp G, Li floc'h P, Millerd F, Pa M.. “How will climate change alter fishery governance? Insights from seven international case studies”. Marine Policy 3 (1): 170–177. doi:.
- ↑ 7,0 7,1 «What is carbon neutrality and how ca it be achieved by 2050? | News | European Parliament».
- ↑ «Court convicts French state for failure to address climate crisis».
- ↑ «France - Countries & Regions».
- ↑ Crippa, M., Guizzardi, D.,Muntean, M., Schaaf, E., Solazzo, E.,Monforti-Ferrario, F., Olivier, J.G.J., Vignati, E. Fossil CO2 emissions of all world countries. Retrieved 2021-04-21
- ↑ «France: CLIMATE TRANSPARENCY REPORT».
- ↑ «Each Country's Share of CO2 Emissions | Union of Concerned Scientists».
- ↑ «EDGAR - The Emissions Database for Global Atmospheric Research».
- ↑ «Each Country's Share of CO2 Emissions | Union of Concerned Scientists».
- ↑ European Environmental Agency. France - industrial pollution profile 2020. Consultat el 10 de març de 2022.
- ↑ 16,0 16,1 «France - Countries & Regions».
- ↑ 17,0 17,1 «France to build up to 14 new nuclear reactors by 2050, says Macron» (en en). the Guardian. Consultat el 2022-03-10.
- ↑ Simon, Frédéric. «Sweden adds name to growing list of coal-free states in Europe».
- ↑ «Droughts France».
- ↑ «Climate change: why the Alps llaure particularly affected».
- ↑ Stokes. “Shifts in soil and plant functional diversity along an altitudinal gradient in the French Alps”. BMC Research Notes 14 (1). doi:. PMID 33557933.
- ↑ “The 2003 Heat Wave in France: Dangerous Climate Change Here and Now” (en) . Risk Analysis 25 (6): 1483–1494. doi:. ISSN 1539-6924. PMID 16506977.
- ↑ «20,000 deaths since 1999: New report reveals deadly impact of extreme weather in France».
- ↑ «Air pollution deaths llaure double earlier estimates: study» (en en).
- ↑ «France - Air pollution country fact sheet — European Environment Agency» (en en).
- ↑ European Union. Air Pollution and Climate Change. Consultat el 3 d'abril de 2021.
- ↑ “Climate change and infectious diseases in Europe” (anglés) . The Lancet Infectious Diseases 9 (6): 365–375. doi:. ISSN 1473-3099. PMID 19467476.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cambio climático en Francia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.