Canis lupus pallipes

llop indi (Canis lupus pallipes)

El llop indi (Canis lupus pallipes) és una subespecie de llop pertanyent a la família dels cánidos que es troba en la part occidental del subcontinent indi, en algunes zones del sur de Pakistan, i en els països d'Iran, Turquia, Aràbia Saudita i Israel. Tradicionalment s'ha considerat com una subpoblación de la subespecie iraní Canis lupus pallipes, no obstant, investigacions recents sugerixen que poguera representar una subespecie distinta descendent de gossos domèstics: Canis indica. El llop indi ha segut acusat d'haver furtat chiquets en la Índia, a on és perseguit. Ocupa un lloc destacat en els contes d'animals escrits per Rudyard Kipling.

Taxonomia

Investigacions recents d'ADN sugerixen que el llop indi no s'ha creuat de forma significativa en cap atra població de llops durant casi 400 000 anys, per #lo que podria considerar-se una espècie separada per complet del llop euroasiàtic. El naturaliste britànic B.H. Hodgson va ser el primer en descriure un llop indi com una espècie separada, Canis laniger, en 1847, pero el llop que estava descrivint era en realitat un eixemplar de llop del Himalaya, pertanyent a la subespecie euroasiàtica.

Un atre naturaliste britànic, W.T. Blanford, treballant per al Servici Geològic de l'Índia, va descriure el llop indi com una espècie separada cridada Canis pallipes en 1888. Es distinguia de Canis lupus laniger pel seu menor tamany, pelaje d'hivern molt més curt, constitució més prima, i cràneu i dents més menudes. Ademés, es va identificar al llop del Himalaya de Hodgson com una subespecie (és dir, C. lupus laniger en contraposició a C. laniger).

En 1941, el taxónomo britànic R.I. Pocock va classificar per separat com subespecies a C. lupus pallipes i a C. lupus laniger. Hui en dia, el llop del Himalaya identificat originalment per Hodgson en 1847 com a C. laniger és considerat generalment com a pertanyent a la subespecie de Eurasia (C. lupus lupus), mentres que el llop indi és considerat com una subespecie (C. lupus pallipes) o, com es va mencionar anteriorment, una espècie de dret propi.

Últimament, l'investigació del ADN mitocondrial dels llops indis recolza la sugerència de tractar-los com una nova espècie de cánido (Canis indica). Provablement el llop va emigrar a l'Índia fa prop de 400.000 anys, durant el Pleistoceno, i varen quedar separats dels seus antepassats euroasiàtics.

Apariència i adaptacions

El llop indi té un pelaje molt curt i dens que sol ser rojós, leonado, beige o de colors. Alcança 60-95 cm (24-37 polzades) d'altura, i generalment pesa 18-27 quilograms (40-60 lliures). La crío es produïx en octubre, despuix de les pluges - enjorn en comparació al llop euroasiàtic.

Està adaptat per a la vida en les zones semiáridas i càlides. El seu tamany relativament menut li permet sobreviure en els ungulats menuts, conills, llebres i rosegadors que deambulen pel seu hàbitat. El llop indi és un eixemple de l'adaptabilitat dels cánidos, ya que els seus parents es poden trobar en zones marcadament distintes als mijos de xara, pasturages i ambients semiáridos en els que viu el llop indi.

Encara que el llop indi i el gos roig de l'Índia han segut retratats com a enemics mortals per l'escritor Rudyard Kipling en Ret Dog, els estudis han demostrat que existix molt poca competència entre les dos espècies en les que compartixen un terreny comú. El fet de que el llop habita en els espais oberts i s'alimenta principalment de rosegadors com a contrast a la costum del gos de viure en els boscs densos i caçar ungulats de mijà tamany és suficient per a garantisar la coexistència pacífica.

A diferència dels demés llops, el llop indi rara volta aulla.

Distribució

Es tracta d'un cánido adaptat al semi-desert que és exclusiu de la Índia occidental. En l'Índia, el Llop indi es distribuïx principalment en els estats de Gujarat, Rajasthan, Haryana, Uttar Pradesh, Madhya Pradesh, Maharashtra, Karnataka i Andhra Pradesh. Un estudi publicat en 2004 estima que hi ha al voltant de 2000-3000 llops indis.

El llop indi ha segut caçat per alimentar-se del ganado, encara que està protegit com una espècie en perill d'extinció en l'Índia en l'anex 1 de la Vida Selvada de l'Índia (Protecció) de 1972. El Santuari de Samaná Jai, Rajasthan, es creu que és l'únic lloc en el que l'animal s'crío en captivitat.

Atacs a sers humans

Durant el periodo de 1996-1997, en Uttar Pradesh, llops varen atacar a 74 persones, ocasionant-los ferides greus o inclús la mort.CR En la seua majoria eren chiquets menors de 10 anys. Els atacs varen ser ben documentats per les autoritats. Un dels casos més extrems jamai registrat va ocórrer en 1878 en la Índia britànica. Durant un periodo d'un any 624 persones varen morir a mans dels llops devoradores d'hòmens.CR

El llop indi en la cultura popular

En la novela de Rudyard Kipling, El llibre de la selva, el protagoniste Mowgli és criat per una manada de llops indis. Els llops també apareixen en atres obres d'este escritor. No obstant, en la majoria de les adaptacions de l'obra, els llops indis són mostrats en un aspecte o tamany idèntic al dels llops grisos.