Canelones (menjar)
Els canelones (del italià cannelloni) són una pasta ampla de forma cilíndrica que s'ampra a sovint en la cuina italiana per a fer plats en carn picada, peix (tonyina a ser possible), verdura, brullo o espinacs en el seu interior. Se sol enrollar formant un cilindre (d'ahí prové el nom que en italià significa «canalón»), i a voltes apareix la denominació manicotti.
Curiosament no és en Itàlia a on més es consumix este tipo de pasta. Els sigles de comerç i tracte comú entre Catalunya i el sur d'Itàlia varen donar com resultat un intercanvi cultural i, en especial, gastronòmic entre els territoris.
En la gastronomia catalana, l'imitació dels canelones italians va ser introduïda pels cuiners italians d'algunes famílies de la burguesia barcelonesa en el XIX. Es varen estendre ràpidament per totes les classes socials en algunes modificacions per a adaptar-los al gust català. Encara que no es troben en els recetarios de la cuina catalana de el XIX a principis de el XX (Llibre de la cuina catalana, La Teca), hui dia els canelones a la catalana es consideren com a típics de la regió.
Els canelones i en general totes les pastes al forn en Catalunya no es deixen al donen-te, sino ben cuites i despuix es gratinan una miqueta al forn per a que quede crujiente l'exterior. Una atra diferència clara entre els canelons de Sant Esteve, o canelones catalans, respecte als italians, és que la carn és torrada, es passa per la paella a on després es farà el sofrito i a continuació es pica, mentres que els canelones a la boloñesa, es fan directament en carn picada i mesclada en un sofrito en carlota i api. Tradicionalment els canelones es banyen en salsa bechamel coberta en formage rallado para gratinarlos al forn.
Ademés, els canelones són un plat molt popular en Argentina, Paraguay, Uruguay, Veneçola i Costa Rica (en este últim se'ls sol fregir envolts en ou o hornearlos i reblir-los de carn)[1] per la gran immigració italiana cap a eixos països.
L'invenció del canelón s'atribuïx al compositor Gioachino Rossini, de qui es diu que, ademés de tindre molt bon gust en el seu paladar, era un excelent cuiner. Els cannelloni alla Rossini originals eren farcidures de carn o pollet en foie gras, champiñones o trufas i vi dolç o fortificado i banyats en bechamel, formage parmesano i/o ralladura de trufa.[2][3] Existixen diverses versions d'estos canelones, en farcidures en ricota, cuixot, carns diverses o espinac i sazonados en salsa blanca i de tomata.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Enróllese en la rica màgia del canelón». La Nació. Consultat el 7 de decembre de 2017. «En moltes llars costarricenses, el canelón se sol preparar en carn mòlta i, com aditamento, la seua pasta s'envol en ou per al seu amarre. Atres comensals en canvi preferixen el canelón sense ou, ya que ademés de la diferència en el sabor i la consistència, s'eviten tindre que fregir el canelón.»
- ↑ Rossini: el compositor de la musa Gastrea Terra. Consultat el 26 de maig de 2010.
- ↑ Cannelloni alla Rossini Newsfood.com. Consultat el 26 de maig de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canelones (comida)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.