La cançó de l'estiu és aquella que més impacte mediàtic causa en la societat durant els mesos d'estiu. Sol tractar-se de cançons en estribillos pegadizos, molt bailables, i són les més difoses en diferència en tots els mijos de comunicació audiovisual, aixina com en bars i discoteques. No existix cap organisme que les designe oficialment; les cançons de l'estiu són denominades com a tals pels mijos de comunicació.

La fòrmula radica en una recepta senzilla:

  • Un estribillo fàcil de deprendre.
  • Un ball senzill de realisar.
  • I per supost una melodia tan pegadiza que no serà fàcil d'oblidar.

Més que una referència a una estació particular de l'any, les cançons de l'estiu fan alusió a plages, festes, celebració, alegria, moda i diversió, sent l'estiu l'época perfecta per a este tipo de cançons en Europa i Norteamérica, o el fi d'any en el cas de Llatinoamèrica per ser periodo de vacacions i celebració.

cal destacar també una tendència creixent en la capacitat d'influència per part de campanyes publicitàries (tradicionals o virals) a l'hora de popularisar alguna cançó com a cançó de l'estiu. Podem destacar com a clars eixemples a la cançó De el pita del, composta per Antonio Escobar Núñez i que era el tema principal d'un anunci de Coca-cola en 2004, la cançó Amo a Laura, que formava part d'una campanya de publicitat viral del canal MTV a través d'Internet en 2006, o la cançó Waka Waka, que va anar l'himne de la Copa Mundial de Fútbol de 2010.

Cançons de l'estiu en Espanya

En Espanya el fenomen de la cançó de l'estiu es remonta a la década de 1960. Alguns eixemples inclouen:


Referències