Campanula fastigiata
Campanula fastigiata és una planta de la família de les campanulàcees.
.jpg)
Descripció
Planta anual, generalment papilosa. Tallos de 3,5-6 cm, erectos, ramificats dicotómicament, en branques fastigiadas. Les fulles sancers o dentadas, obtuses; les basals espatuladas, atenuades en pecíol curt i ample; les caulinares assentades, de obovadas a lineares. Flores subsentadas. Cáliz de 2,2-4,6 mm; lòbuls d'1,4-2,8 x 0,4-0,7 mm, de oblongos a oblongo-lanceolados, obtusos o subobtusos. Corola de l,1-1,6 mm, blau. Anteres de 0,35-0,4 mm, mucronadas. Estil glabro. Càpsules de 3,5-4,5 x 2 mm, obcónicas, en 5 costelles ben marcades, dehiscentes per poros apicales. Llavors de 0,35 x 0,2-0,3 mm, oblongoideas. 2n= 18. Florix i fructifica de maig a juny.[1]
Distribució
Es troba sobre margas yesosas. Molt localisada. Campiña Alta, Subbética d'Espanya, Nort d'Àfrica, Suroest i centre d'Àsia.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Campanula fastigiata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.