Anar al contingut

Campanula decumbens

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Campanula decumbens és una planta de la família de les campanuláceas.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta anual, en brots que alcancen un tamany de fins a 40 cm d'altura, ascendents, generalment ramificats. Els fulls basals i caulinares inferiors suborbiculares, espatuladas o oblongas, pecioladas; les caulinares miges i superiors oblongas o ovadas, obtuses, generalment assentades, sanceres o llaugerament crenadas. Les flors de 15-16 mm, solitàries. Els fruts en càpsules subesféricas a obcónicas, erectas, dehiscentes. Llavors oblongoideas. Florix i fructifica de juny a juliol.[1]

Distribució

[editar | editar còdic]

Es troba sobre sols calcáreos. Rara. Endèmica de l'I, C i S d'Espanya, en la Subbética, Grazalema.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Campanula decumbens va ser descrita per Alphonse Pyrame de Candolle i publicat en Monographie dones Campanulées 334, t. 11. 1830.[2]

Etimologia

Campanula: nom genèric diminutivo del terme llatío campana, que significa "menuda campana", aludint a la forma de les florés.[3]

decumbens: epítet latino que significa "decumbente, rastrera".[4]

Sinonímia
  • Campanula dieckii Lange
  • Campanula neglecta Schult.
  • Campanula patula var. decumbens (A.DC.) Cuatrec.
  • Campanula patula var. neglecta A.DC.
  • Campanula patula subsp. neglecta (A.DC.) O.Schwarz
  • Campanula semisphaerica Pau[5][6]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]