Campanilla de porta
.JPG)
Un campanilla de porta és un dispositiu de senyalisació que normalment s'instala en la porta d'entrada d'una casa o edifici, o prop d'ella. A l'arribada d'un visitant, este tirava d'una cadena o cordel fent que sonara la campanilla en l'interior de l'edifici, alertant a l'ocupant de la seua presència.
Encara que les primeres campanillas de porta eren totalment mecàniques, i s'activaven tirant d'una corda, en l'arribada de l'electricitat varen ser substituïdes per timbres elèctrics, que es accionan eixercint una lleu pressió sobre un botó pulsador. Les últimes campanillas de porta més modernes són inalàmbriques.
Història
William Murdoch, un inventor escocés, va instalar vàries de les seues pròpies invencions en la seua casa, construïda en Birmingham en 1817; una d'elles era un timbre en alta sonoritat, que funcionava per mig d'un sistema de canonades d'aire comprimit[1]
Un precursor del timbre elèctric, específicament una campana que podria sonar a una distància a través d'un cable elèctric, va ser inventat per Joseph Henry al voltant de 1831.[2] En l'any 1900, els timbres elèctrics s'havien convertit en una miqueta d'us comú.
Sistemes de campanillas mecàniques
.jpg){kind=link}
Les grans cases i finques (o els hotels) a sovint tenien complicats sistemes mecànics per a permetre que els ocupants de qualsevol habitació pogueren tirar d'una campanilla d'avís fent-la sonar en un panel de campanillas central en els quartos de personal o en la recepció.
Vore també
Referències
- ↑ «Invencions escoceses i Descobriments - Allumenament Gas Carbó - William Murdoch (1754-1839)».
- ↑ (1886) escrits científics de Joseph Henry, Volum 30, número 2, Smithsonian Institució, pp. 434.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Campanilla de porta.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Campanilla de puerta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.