Camp de Burgan
El camp de Burgan és un jaciment petrolífer situat en el desert del surest de Kuwait. També pot referir-se al Gran Burgan, un conjunt de tres camps pròxims entre sí que inclou, ademés del propi Burgan, els camps de Magwa i Ahmadi, de menor tamany. El Gran Burgan és el major jaciment de areniscas del món i el segon major en térmens generals, despuix del camp Ghawar en Aràbia Saudita. Es localisa en la costa del golf Pèrsic, l'evolució geològica del qual va contribuir a la formació d'este important reservorio fa millons d'anys.
Descobriment i geologia
[editar | editar còdic]Les filtracions naturals de petròleu en la superfície del camp de Burgan eren conegudes des de temps del Neolític. S'ha identificat que el material bituminoso trobat en una embarcació de juncs descoberta en As-Sabiyah, en el nort de Kuwait, i datada al voltant del 5000 a. C., prové d'esta filtració.[1] Els reservorios subterràneus del camp varen ser descoberts en febrer de 1938. La Kuwait Oil Company, de propietat nortamericana i britànica, va iniciar la producció comercial en 1946.[2]
El Gran Burgan, àrea que rodeja al camp principal, és el major jaciment de areniscas del món, en una superfície aproximada de 1000 km². Inclou tres subcampos productors: Burgan (500 km²), Magwa (180 km²) i Ahmadi (140 km²).[2][3] L'estructura del camp correspon a un domo anticlinal de forma elíptica, travessat per numeroses falles radials que contribuïxen a la compartimentació del reservorio. Magwa i Ahmadi es troben en domo secundaris situats al nort del camp principal.
El petròleu es troba en quatre principals horisons del Cretácico: Wara (arenisca), Mauddud (calcàrea), la Tercera Arena de Burgan (3S) i la Quarta Arena de Burgan (4S). La Tercera Arena de Burgan es subdivide en superior (3SU), mija (3SM) i inferior (3SL). Històricament, la producció ha provingut principalment de l'unitat 3SM, encara que cap a 1992 les unitats segona i tercera ya havien segut someses a injecció d'aigua.
Estratigrafia
[editar | editar còdic]
El camp petrolífer de Burgan està constituït per tres estructures principals del subsol, conegudes com les formacions Magwa, Ahmadi i Burgan. Els jaciments més profunts —concretament les calcàrees de Ratawi i Minagish, del Cretácico Inferior, i la Formació Marrat, del Jurásico— també alberguen reserves de petròleu significatives, encara que de menor magnitut. Les formacions Magwa i Ahmadi estan separades de la formació Burgan per una falla normal que travessa horisontalment tota l'estructura; esta característica es coneix com la fossa tectónica de Burgan. Les tensions tectónicas que varen afectar a la regió durant les eres Mesozoica i Cenozoica també influïxen en gran part del fallamiento observat en la formació. En examinar més detenidamente el camp de Burgan, s'observa que la formació presenta vàries falles radials que contribuïxen a atrapar el petròleu en el seu interior. Estes falles i la fossa tectónica de Burgan són els responsables de la compartimentació del jaciment. Açò favorix la retenció del petròleu, mantenint-ho confinat eficaçment durant llarcs periodos de temps. La roca que sagella esta formació es coneix com a calcàrea Mauddad.[4]
S'han realisat intents per localisar jaciments petrolífers a major profunditat. En 1951 es va descobrir la calcàrea oolítica de Minagish (del Berriasiense) en Burgan, aixina com formacions carbonatadas del Jurásico en Magwa; abdós troballes varen resultar contindre petròleu. No obstant, no es va aplegar a produir hidrocarburs a partir d'estos descobriments del subsol.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “A comparative geochemical study of bituminous boat remains from H3, As-Sabiyah (Kuwait), and RJ-2, Ra's al-Jinz (Oman)” (en) . Arabian Archaeology and Epigraphy 16 (1): 21–66. doi:. ISSN 1600-0471.
- ↑ 2,0 2,1 “Evaluation of Infill Drilling in the Third Sand Upper Reservoir, Greater Burgan Field, Kuwait” (2009). SPE/EAGE Reservoir Characterization and Simulation Conference, 19–21 October 2009, Abu Dhabi, UAE. Society of Petroleum Engineers. doi:.
- ↑ Carman, George J. (1996). “Structural elements of onshore Kuwait”. GeoArabia 1 (2): 239–66. doi:. Bibcode: 1996GeoAr...1..239C.
- ↑ 4,0 4,1 “Characterizing the Greater Burgan Field: Use of Geochemistry and Oil Fingerprinting” . SPE Reservoir Evaluation & Engineering 5 (3): 190–196. doi:. ISSN 1094-6470.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Campo de Burgan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.