Calyptocephalella gayi

granota chilena (Calyptocephalella gayi)

La granota chilena (Calyptocephalella gayi) és una espècie d'amfibi anur de la família Calyptocephalellidae. És endèmica de la zona centre-sur de Chile, sent l'amfibi més gran d'eixe país.

Característiques

La seua talla va dels 15 als 25 centímetros, excepcionalment s'han trobat eixemplars d'una forma recesiva que des de l'extrem del cap fins a la cloaca varen aplegar als 35 cm des del cap fins a l'extrem de les pates varen aplegar als 75 cm. El seu pes normal és de fins a 1 -2kg; excepcionalment apleguen a superar els 4kg encara que existixen reportes no confirmats de tamanys exagerats en estimacions de més de 5kg. La seua coloració varia entre el groc, el café, i el vert, sent vert clar en els eixemplars ya madurs, mentres que en els més vells és gris, o en pegats grisos sobre un fondo obscur.

Reproducció

La femella deposita els ous en els cossos d'aigua que continguen abundant vegetació. La seua vida larvaria dura uns 2 anys. Despuix de l'eclosió, la supervivència de la larva depén tant de la presència de vegetació com l'existència de moviments en el cos d'aigua que permeten una bona oxigenación de la mateixa, no obstant la presència d'un sistema de charcas estacionals en cert grau de drenage és fonamental durant l'eclosió, puix estos llocs contenen un menor número de predadores per a eixa etapa de l'estat larvario. Després, el transport de les larves des de les charcas, cap a cossos majors d'aigua durant les pluges,o el transport d'estes entre varis cossos d'aigua facilita la supervivència i permet un bon desenroll de les poblacions. La larva preferix les zones més fresques del cos d'aigua, protegint-se entre la vegetació aquàtica, a diferència de les larves del sapo de 4 ulls que en les mateixes ocupen els llocs més asoleados (puix estes últimes posseïxen un major grau de pigmentació que els protegix dels rajos solars i possiblement és una larva de major activitat nocturna).

Alimentació

En l'etapa larval

La seua alimentació en la seua etapa larvaria està constituïda per vegetals.

En estat adult

Despuix de l'acurtada de l'intestí durant el desenroll la seua dieta canvia a assuts vius, alimentant-se de peixos, invertebrats, fins a aus i chicotets rosegadors, aplegant inclús al canibalisme. En ser un depredador en estat adult, juga un paper crucial en el control de poblacions d'insectes i atres chicotets animals, ajudant a mantindre el equilibri ecològic.

Hàbitat

Habita en cursos d'aigua a on viu i es desenrolla tota la seua vida. En Chile es troba entre les regions de Coquimbo i Els Lagos.

Taxonomia

Fins fa poc, la granota chilena era denominada científicament Calyptocephalella caudiverbera. A partir de l'any 2006, estudis basats en seqüències d'ADN, varen produir un reordenamiento taxonómico important, relacionant a la família a la que pertany (junt a Telmatobufo), en la batracofauna australiana encara que en rigor, la seua ubicació filógenética encara no queda establida en claritat. Els anàlisis d'ADN mitocondrial revelen una relació en la família Myobatrachidae d'Austràlia, i secundariamente una posició basal sobre el grup sintètic Neobatrachia. Va ser descobert un eixemplar que mostra totes les traces osteológicos del gènero per al cretácico superior de Riu Negre en la formació Els Alamitos, ratificant l'equivalència del gènero fòssil en l'actual, #lo que sugerix un antic èxit del grup ara relicto i el seu bot a la categoria de fòssil vivent. Açò soporta la tesis de la seua vicarianza sent al mateix temps un fòssil vivent. Junt en l'actualisació d'estes senyes, s'ha tornat a l'anterior nom d'esta espècie, Calyptocephalella gayi (Vidal, 2010), encara que deu reconéixer-se la falta d'estudis moleculars per a definir una aproximació taxonómica específica encara irresuelta.

Distribució

Este gènero va evolucionar en el centre de la Patagonia argentina, a on contava en vàries espècies.

Actualment esta és l'única espècie vivent, trobant-se en gran part de la depressió intermija del centre de Chile, i part del sector coster, entre el nivell de la mar i els 1200 m s. n. m., des de Coquimbo fins a Port Montt i, possiblement, també habite en l'extrem centre oest de l'Argentina, en estanys profunts i embassaments. En la década de 1930 una publicació va recomanar que s'intentara en l'Argentina l'aclimatació de poblacions selvades d'esta espècie aixina com la seua producció en captivitat, argumentant el seu gran tamany, vàries voltes superior a l'espècie comestible local (Leptodactylus luctator), l'única que s'explotava en establiments intensius. Posteriors intents de disseminar atres colónies de l'espècie en l'Argentina segons pareix no han prosperat.

Estat de conservació

És catalogada com una espècie vulnerable per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea, degut, principalment, a l'introducció de Xenopus laevis (conegut en Chile com a sapo africà), espècie que ha afectat, de la mateixa manera que en atres parts del món, als amfibis locals en ser portador del fongo quítrido Batrachochytrium dendrobatidis, el qual s'infiltra a través de la pell dels amfibis que no estan adaptats a est, davant lo que les cèlules reaccionen front a l'agent patógeno, endurint-se i provocant, com a conseqüència, hiperqueratosis i una mort per asfíxia de l'individu. Dit fongo està catalogat com el principal factor en el decliu en les poblacions d'amfibis a nivell global, pero que en Chile ha segut reportat recentment (2009). Atres causes citades són la competència que es dona entre X. laevis i la granota chilena, sumat a la caça d'eixemplars per a la seua comercialisació en el mercat de les anques de granota.

Aixina mateix, la seua situació és encara més crítica per la megasequía en Chile, la qual ha afectat el seu hàbitat natural i ha reduït dràsticament les seues poblacions.

Enllaços externs

• Informació de l'espècie en AmphibianWeb.