Anar al contingut

Calypso (barco)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Calypso (barco)

El Calypso va ser el buc d'investigació de Jacques Cousteau, un dels oceanógrafos més importants. Equipat en les més innovadores tecnologies de l'época, durant les décades de 1960 i 70 este barco es va convertir en un icon de l'investigació oceanogràfica, a través dels numerosos documentals filmats durant els seus viages.

En la Royal Navy

Un dragaminas nortamericà de la mateixa série del Calypso construït en l'época de la Segona Guerra Mundial.

Va ser un dragaminas construït per les drassanes Ballard Marine Railway Company de Seattle, Washington.

Pertanyia a la primera série de la classe BYMS, i va ser posat en grada el 12 d'agost de 1941 en la designació BYMS-26, botat el 21 de març de 1942, va ser assignat a la Royal Navy en febrer de 1943 en el numeral HMS J-826 i destinat al servici actiu en la mar Mediterrànea, va ser renumerado com BYMS-2026 en 1944, posat en reserva en Malta i finalment, donat de baixa en el registre naval en 1947.

Afonament i restauració

En giner de 1996 el Calypso es va afonar en el port de Singapur, despuix de colisionar en una barcaça. Pese a poder ser reflotado, eixe accident va ser l'inici d'una série de litigis, tant per la propietat del buc, com per qui devia fer-se càrrec de les reparacions. Mentrestant, el buc va estar 10 anys en el port de La Rochelle (França), degradant-se acceleradament.

Finalment, en l'any 2005 el Calypso va passar a ser propietat de la Fundació Cousteau. En el 2007 es va iniciar la seua reconstrucció en les drassanes Piriou, en la localitat Francesa de Concarneau. Des de l'any 2009, dita reconstrucció està suspesa per falta de finançació i el derelicte del Calypso espera la declaració de patrimoni nacional, per a accedir als fondos públics que supondrien la seua salvació. Una petició popular de 2013 per a que el Govern francés s'ocupara de la restauració del barco no va prosperar.[1]

Alberto II de Mónaco, per mig de la seua fundació, es va interessar en 2015 per a adquirir el patrimoni científic i educatiu del famós divulgador i oceanógrafo francés, que consistix en películes, llibres, fotos i, sobretot, el «Calypso». Les negociacions s'estaven duent en la màxima discreció entre representants del Sobirà monegasco i de l'associació presidida per Francine Cousteau, la segona esposa de Jacques-Yves Cousteau.[2] Açò es va vore complicat per un Tribunal d'Apelació de Rennes que en data de 9 de decembre, va emetre una orde a la Societat Cousteau per a moure el «Calypso» de la drassana Pirou, aixina com pagar a Piriou pel seu manteniment. En març de 2015 es va decidir subastar el barco per 273.000 euros.[3]

Bulbo de proa convertit en cambra d'observació del Calypso.

Regrés a la vida

No obstant s'ha pogut adoptar una atra solució: La Societat Cousteau ho va comprar en 2005, gràcies a Loel Guinness, pel simbòlic preu d'un euro, per a seguir servint a l'ecologia a través dels oceans del món. Francine Cousteau va ser capaç de convocar en la mateixa taula a clients internacionals en ofertes molt generoses de colaboració i molt motivats, disposts a compartir alguns dels objectius de la Societat Cousteau. Despuix del llarc procés, al final del primer trimestre de 2016, el Calypso deixarà les drassanes de Concarneau i escomençarà la seua nova vida. Ademés del caixco històric de l'embarcació i el seu equip, el Calypso estarà equipat en dos motors comprats a Volvo en 2009.[4]

Vore també

Referències