Anar al contingut

Calendari julià revisat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Calendari juliano revisat»)

El calendari julià revisat, també conegut com a calendari de Milanković, o informalment com a calendari nou, és un calendari propost pel científic serbi Milutin Milanković en 1923, en la finalitat de reemplaçar el calendari eclesiàstic basat en el calendari julià fins al moment en us per la totalitat de l'Iglésia ortodoxa. Este calendari pretenia terminar efectivament els 340 anys de divergència entre les dates sancionades per les Iglésies ortodoxes i les dates del calendari gregorià, predominant en tot lo món. Des de l'1 de març de 1600 fins al 28 de febrer de 2800, el calendari julià revisat alinea les seues dates en el calendari gregorià, que va ser proclamat en 1582 pel Papa Gregorio XIII per a la seua adopció pel món Catòlic .[1] El calendari ha segut adoptat per les iglésies ortodoxes de Constantinopla, Aleixandria, Antioquía, Romania, Bulgària, Chipre, Grècia, Albània, Ucrània,[2] Amèrica[3] i Japó.[4][5]

El calendari julià revisat té els mateixos noms i duració de mesos que el calendari julià, pero en ell els anys divisibles per 100 no són anys bisiestos, llevat els anys en restants de 200 o 600 quan es dividixen per 900, per eixemple, 2000 i 2400 com en el calendari gregorià.[6]

Implementació

Comparació entre anys seculars bisiestos en el calendari julià revisat i en el calendari gregorià (en el calendari julià original cada any divisible per cent és bisiesto).
Any Residu de la divisió entre 900 ¿És bisiesto en el calendari julià revisat? ¿És bisiesto en el calendari gregorià?
1000 100 No No
1100 200 Sí No
1200 300 No Sí
1300 400 No No
1400 500 No No
1500 600 Sí No
1600 700 No Sí
1700 800 No No
1800 0 No No
1900 100 No No
2000 200 Sí Sí
2100 300 No No
2200 400 No No
2300 500 No No
2400 600 Sí Sí
2500 700 No No
2600 800 No No
2700 0 No No
2800 100 No Sí
2900 200 Sí No
3000 300 No No

Es va crear un comité compost per membres del govern grec i de l'Iglésia ortodoxa grega per a estudiar la qüestió de la reforma del calendari. Este comité va presentar el seu reporte en giner de 1923,[7] en el qual va recomanar canviar (solament per a fins civils) al "calendari polític" ideat en 1785 i defés per Maksim Trpković.[8] Trpković havia advocat per este calendari en preferència al gregorià per la seua major precisió i també perque l'equinoccio vernal generalment cauria el 21 de març, la data que li va assignar l'Iglésia (en el gregorià, generalment cau el 20 de març); com en el gregorià, els anys del començ del sigle no serien per lo general anys bisiestos, llevat els anys que tingueren residus de 0 o 400 quan es dividiren entre 900. Al final, per a fins civils, es va adoptar el calendari gregorià; el canvi va entrar en vigor el 16 de febrer/1 de març.[9]

Despuix de la promulgació del decret real, el patriarca ecuménico, Melecio IV de Constantinopla, va emetre una encíclica el 3 de febrer recomanant l'adopció del calendari per part de les Iglésies ortodoxes i posteriorment, va ser adoptat per vàries de les Iglésies ortodoxes autocéfalas. L'assunt es va discutir en un concili pa-ortodox en Constantinopla, que deliberó en maig i juny. El sínodo va estar presidit pel controvertit patriarca i varen estar presentes representants de les Iglésies de Chipre, Grècia, Romania i Sèrbia; no va haver representants dels atres membres de la pentarquía ortodox original (els patriarcats de Jerusalem, Antioquía i Aleixandria) o de l'Iglésia Ortodoxa Russa, l'Iglésia ortodoxa més gran.[10]

La discussió va ser llarga perque, encara que Sèrbia va recolzar oficialment el calendari polític, Milanković (un delegat astronòmic en el sínodo que representava al Regne dels serbis, croates i eslovens) va pressionar per a que s'adoptara la seua pròpia versió, en la que els anys seculars bisiestos serien els que donaren residus de 200 o 600 quan es dividiren per 900 i el equinoccio cauria per lo general el 20 de març (com en el gregorià). Segons la proposta oficial, el equinoccio a voltes cauria el 22 de març; lo que podria provocar problemes en la determinació de la data de Pasqua, que canónicament és el dumenge següent a la primera lluna plena despuix de l'equinoccio de primavera. També el seu esquema va maximizar el temps durant el qual el calendari polític i el gregorià correrien en conjunt.

Milutin Milanković.

Els arguments de Milanković varen guanyar. En la seua decisió el concili va adoptar la regla de l'any bisiesto de Milanković i va dispondre que el següent 1 d'octubre en el calendari julià fora 14 d'octubre, reduint-se aixina tretze dies de diferència entre el nou i el vell calendari.[11] Es va preferir el calendari polític al gregorià perque el seu any mig estava dins dels dos segons de la duració contemporànea de l'any tropical mig.[12]


El sínodo també va propondre l'adopció d'una regla astronòmica per a la Pasqua: la Pasqua seria el dumenge següent al dia, medit de mijanit a mijanit, durant el qual ocorre la primera lluna plena despuix de l'equinoccio vernal en el meridià de l'Iglésia del Sant Sepulcre en Jerusalem. Encara que l'instant de la lluna plena deu ocórrer despuix del moment exacte de l'equinoccio vernal, poden ocórrer en el mateix dia. Si la lluna plena ocorre un dumenge, la Pasqua és el dumenge següent. Les Iglésies que varen adoptar este calendari ho varen fer en distintes dates; no obstant, totes les Iglésies ortodoxes continuen usant el calendari julià per a determinar la data de la Pasqua (llevat l'Iglésia ortodoxa finlandesa i l'Iglésia ortodoxa estonia, que ara celebren la data de Pasqua d'acort en el calendari gregorià).

Diferència sobre el calendari gregorià

En la següent taula es mostren les diferències entre les dates en el calendari gregorià (G) i les dates en el calendari julià revisat (JR) calculades per a principis de giner i març de cada any secular, a on sorgixen o desapareixen les diferències. Estos són càlculs aritmètics exactes, que no depenen de l'astronomia; una diferència negativa significa que el calendari julià revisat prolèptic està darrere del calendari gregorià prolèptic. De l'1 de març de 1600 al 28 de febrer de 2800 el calendari julià revisat és el mateix que el calendari gregorià, pero el dia següent seria l'1 de març de 2800 en el calendari julià revisat o el 29 de febrer de 2800 en el calendari gregorià; esta diferència s'indica com '+1' en la taula. 2900 és un any bisiesto en el calendari julià revisat, pero no en el gregorià: el 29 de febrer de 2900 en el calendari julià revisat és el 28 de febrer de 2900 en el calendari gregorià i el dia següent serà l'1 de març de 2900 en abdós calendaris, d'ahí que la diferència desapareix i per això en la taula es mostra la notació '0'.

Diferències de dates julianas (RJ) menys gregorianas (G) revisades
Dates JR − G Dates JR − G Dates JR − G
Març de l'1 a. C.-febrer de 200 d. C. 0 Març 3600 d. C.-febrer 3800 d. C. +1 Març 7200 d. C.-febrer 7400 d. C. +2
Març 200 d. C.-febrer 400 d. C. −1 Març 3800 d. C.-febrer 4000 d. C. 0 Març 7400 d. C.-febrer 7600 d. C. +1
Març 400 d. C.-febrer 600 d. C. 0 Març 4000 d. C.-febrer 4200 d. C. +1 Març 7600 d. C.-febrer 7800 d. C. +2
Març 600 d. C.-febrer 800 d. C. −1 Març 4200 d. C.-febrer 4400 d. C. 0 Març 7800 d. C.-febrer 8000 d. C. +1
Març 800 d. C.-febrer 1100 d. C. 0 Març 4400 d. C.-febrer 4700 d. C. +1 Març 8000 d. C.-febrer 8300 d. C. +2
Març de 1100 d. C.-febrer de 1200 d. C. −1 Març 4700 d. C.-febrer 4800 d. C. 0 Març 8300 d. C.-febrer 8400 d. C. +1
Març de 1200 d. C.-febrer de 1500 d. C. 0 Març 4800 d. C.-febrer 5100 d. C. +1 Març 8400 d. C.-febrer 8700 d. C. +2
Març 1500 d. C.-febrer 1600 d. C. −1 Març 5100 d. C.-febrer 5200 d. C. 0 Març 8700 d. C.-febrer 8800 d. C. +1
Març de 1600 d. C.-febrer de 2800 d. C. 0 Març 5200 d. C.-febrer 6400 d. C. +1 Març 8800 d. C.-febrer 10000 dC +2
Març 2800 d. C.-febrer 2900 d. C. +1 Març 6400 d. C.-febrer 6500 d. C. +2 març 10000 d. C.-febrer 10100 d. C. +3
Març 2900 d. C.-febrer 3200 d. C. 0 Març 6500 d. C.-febrer 6800 d. C. +1 Març 10100 d. C.-febrer 10400 d. C. +2
Març 3200 d. C.-febrer 3300 d. C. +1 Març 6800 d. C.-febrer 6900 d. C. +2 Març 10400 d. C.-febrer 10500 d. C. +3
Març 3300 d. C.-febrer 3600 d. C. 0 Març 6900 d. C.-febrer 7200 d. C. +1 Març 10500 d. C.-febrer 10800 d. C. +2

En 900 anys del calendari julià hi ha doscents vinticinc dies bisiestos (4⁄4 = 225). La regla juliana revisada omet sèt dels anys bisiestos de nou sigles, deixant doscents díhuit dies bisiestos per cicle de 900 anys (225−7 = 218). Per lo tant, l'any mig del calendari és 365 + 900⁄900 dies, pero en realitat és un cicle doble que es reduïx a 365 + 450⁄450 = 365,24Plantilla:Sobrerrayado dies, o exactament 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 48 segons, que és exactament 24 segons més curt que l'any mig gregorià de 365,2425 dies; per lo que a llarc determini, en promig, el calendari julià revisat s'alvança al calendari gregorià per un dia en 3600 anys.

Vore també

Referències

  1. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. ↑ ПЦУ з 1 вересня перейде на новий календар. Коли буде Різдво, Покрова, Миколая? - Українська Правда, 24/05/2023
  3. ↑ «The Calendar Question». orthodoxinfo.com. Consultat el 2021-04-26.
  4. ↑ «Schedule». www.orthodoxjapan.jp. Consultat el 2021-07-27.
  5. ↑ Волков (2012-01-26). «Господи, спаси нас от таких шуток» (en ru). Известия. Consultat el 2021-07-27.
  6. ↑ «The Revised Julian Calendar». Clave and Dona't. Consultat el 2017-12-25.
  7. ↑ Photius i Perepiolkina, 1996, p. 27. : The Church of Greece accepted the New Calendar on March 1, 1924. Archbishop Chrysostomos (Papadopoulos) of Athens must have forgotten the words he wrote while still an Archimandrite in a report given to the Greek government by the five member commissió on the question of calendar reform in January, 1923
  8. ↑ Maksim Trpković, Reforma kalendara, Belgrade 1900.
  9. ↑ Theodossiou, E. Th.; Manimanis, V. N.; Mantarakis, P.(2007).«Demetrios Eginitis: Restorer of the Athens Observatory».Journal of Astronomical History and Heritage.10(2): 123–132.
  10. ↑ Cassian, Hieromonk (1998). A Scientific Examination of the Orthodox Church Calendar, Center for Traditionalist Orthodox Studies, pp. 51–52. ISBN 978-0-911165-31-9.
  11. ↑ Milankovitch, 1924, pp. 379-384.
  12. ↑ Shields, 1924, pp. 407-411.