Anar al contingut

Calendari fix internacional

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Calendari Fix Internacional (també conegut com a Calendari Internacional Perpetu, Pla de Cotsworth, Pla de Pasqua, Calendari de 13 mesos o Calendari de mesos iguals) és un calendari solar propost per a reformar l'actual calendari gregoriano, dissenyat per Moses B. Cotsworth, qui ho va presentar en 1902.[1]

Està format per un any de 13 mesos de 28 dies cada u, en un o dos dies al final de cada any, que no pertanyen a cap més ni semana. Per lo tant és un calendari perpetu. Encara que mai va ser adoptat oficialment en cap país, va anar el calendari oficial de Kodak des de 1928 fins a 1989.[2]

Regles

  1. L'any té 13 mesos de 28 dies cada u (dividits exactament en 4 semanes), més un dia extra al final de l'any no pertanyent a cap més (per lo tant 365 dies). Cada any coincidix en el corresponent any gregoriano.
  2. Els mesos tenen els mateixos noms que els del calendari gregoriano, llevat per un més cridat Sol que s'inserta entre juny i juliol.
  3. Hi ha un any bisiesto, en 366 dies, cada quatre anys en la finalitat de compensar, de la mateixa manera que en el calendari gregoriano, els 365.25 dies per any. En eixe any, un dia adicional s'inserta despuix de juny i abans del més "sol".
  4. Els 2 dies adicionals no pertanyen a cap més i es consideren també com a dies fòra de la semana, estos sempre es produïxen despuix d'un dissabte i abans d'un dumenge.
  5. El primer dia de cada any, l'1 de giner, és un dumenge i tots els dies següents fins a terminar el més seguixen la convencional semana de 7 dies.
  6. Degut a que cada més consta d'exactament quatre semanes, el primer dia de cada més i cada sèptim dia següent, durant el restant del més, és un dumenge, el segon dia de cada més i cada sèptim dia següent, durant el restant del més, és un dilluns, i aixina successivament. Per lo tant, cada més comença en dumenge i termina en dissabte, a diferència de la semana estàndar.

Açò provoca que tots els mesos tinguen el següent aspecte:

D L M X J V S
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28

Història

El calendari fix va ser propost per primera volta en 1849 per Auguste Comte, es diu "calendari positiviste", cada u dels tretze mesos rep el nom d'un personage històric. Comte va basar el seu calendari en els calendaris de la Polinèsia. La principal diferència entre el calendari internacional i el calendari perpetu positiviste de Comte és el nom donat als mesos i dies. Els mesos del calendari positiviste varen ser, en orde: Moisés, Homero, Aristóteles, Arquímedes, César, Sant Pablo, Carlemany, Dante, Gutenberg, Shakespeare, Descartes, Frederic i Bichat. Tots els dies de l'any duyen noms de figures històriques de diversos camps. Les semanes i mesos positivistes, comencen en el dilluns en lloc del dumenge. Mentres que el calendari positiviste i el "calendari Sol",[3] ubiquen el dia adicional en finalisar l'any, el Calendari Fix Internacional i el Calendari Mundial, ho fan despuix de juny.


No obstant, els celtes ya han tingut un calendari similar abans. Entre els celtes, durant la conquista romana, el temps humà es regia segons l'agricultura i els mesos duraven 28 dies, un compromís entre la duració aproximada d'una lunaació i la variació dels seus quartos. Hi havia llavors un any de 13 mesos de 28 dies (364 dies) més 1 dia intercalado, que corresponia al canvi d'any, lo que va anar una aproximació prou bona del any solar (365,2422) per a una tornada als equinoccios.[4]

La Lliga Internacional del Calendari Fix va ser fundada en 1923 per Moisés B. Cotsworth, en oficines en Londres i més vesprada en Rochester, Nova York. Va cessar activitats en la década de 1930.

George Eastman de l'Eastman Kodak Company era un fervent partidari del CFI, i va instituir el seu us en Kodak en 1928, a on va permanéixer en us fins a 1989.[2]

En els últims anys, hi ha hagut intents per reviure el pla. cita requerida

Un calendari etern de 13 mesos, cridat Calendari Georgiano, havia segut propost en 1745 per Hirossa Ap-Iccim (Reverent Hugh Jones).[5]

Vore també

Notes

  1. ↑ Moses B. Cotsworth, The rational almanac: tracing the evolution of modern almanacs from ancient idees of clave, and suggesting improvements (Acomb, England:Cotsworth, 1905)
  2. ↑ 2,0 2,1 Exhibit at George Eastman House, viewed June 2008
  3. ↑ «Pàgina oficial del Calendari Sol de 13 mesos». Archivat des de l'original, el 28 de decembre de 2009. Consultat el 29 de febrer de 2012.
  4. ↑ «Calendari celta: simbolisme i tradicions del calendari en la cultura celta». Almanac.és. Consultat el 2 de juliol de 2024.
  5. ↑ Hirossa Ap-Iccim, "An Essay on the British Computation of Clave, Coins, Weights, and Measures, and a Proposal for a New Georgian &#;ra, not to Err a Day in 10,000 Years," The Gentleman’s Magazine, 15 (1745): 377-379