Calc de làpides fa referència a la pràctica de la creació d'una image de la superfície d'una làpida en un paper per mig de fregada.

Calc de grafit sobre paper per a documentar un petroglifo

L'image permet gravar les característiques naturals de la pedra, com la textura, imàgens, patrons i les lletres inscrites en ella. En fregar sobre el paper, el pigment es deposita sobre les protuberàncies i les vores; les depressió permaneixen sense pigmentar ya que el paper s'allunta del material de renderizado. Els materials més utilisats per a la representació són el carboncillo, la cera, el grafit o blocs de tinta chinenca sòlida.

En el temps, la pràctica del contacte de pedres pot causar danys permanents als monuments culturals per l'abrasió. Per a un artiste, les calcs de pedra poden convertir-se en tot un cos de treball creatiu que pot emmarcar i exhibir.

El calc en tombes aplica esta tècnica a les làpides, a sovint com a método per a recuperar i conservar informació sobre la genealogia. Per a un genealogista, un calc de làpida pot convertir-se en un registre permanent de les senyes quan una làpida s'està deteriorant ràpidament.

Tècniques

Ya en la China antiga utilisaven vàries tècniques per a transferir la caligrafia de les pedres utilisant un paper a pur de fibres vegetals. S'utilisaven dos maneres per a recuperar la caligrafia: una forma requeria que el paper estiguera sec i adherit a la pedra a través d'una pasta feta en aigua i almidó a pur de arròs o blat. El paper s'esclafava en els gravats de la pedra per a obtindre un mòle. L'atra tècnica requeria que el paper estiguera humit i apisonado en els gravats sense una pasta.[1]

Imàgens

Vore també

Notes

  1. ↑ Perkins, Dorothy. “stone rubbings, Chinese.” Encyclopedia of China: The Essential Reference to China, Its History and Culture. New York: Facts On File, Inc., 1998. Ancient and Medieval History Online. Facts On File, Inc. 28 Jan. 2010 <[1]>.


Referències