Anar al contingut

Cafeinisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Es coneix com cafeinisme a l'intoxicació per cafeïna i comprén una varietat de síntomes físics i mentals desagradables associats en el consum de cantitats excessives de cafeïna.[1]

Causes

La cafeïna està present de manera natural en el café i el té, en el cacao, el chocolate i atres plantes que es consumixen en tot lo món. Aproximadament el 80% de les persones adultes consumixen aliments i begudes que contenen cafeïna.[2] S'agrega a una varietat de refrescs, especialment begudes de 'coa', i és un component principal de la creixent categoria de begudes energètiques que es venen com a suplements dietètics. La cafeïna també és un component de molts medicaments de venda lliure i receptats. El seu consum és tan generalisat, i les begudes que contenen cafeïna són una part tan important de la cultura social en tot lo món, que rara volta es pensa en la cafeïna com una droga d'abús.[3] No obstant, és un fàrmac, ya que proveïx d'efectes farmacològics en el cos dels mamífers.[4]

Síntomes

Els síntomes comuns del cafeinisme són essencialment exageració dels efectes buscats per aquells que ingerixen cafeïna i són similars a los efectos de la sobredosis d'atres drogues estimulants.[1]

Els síntomes es deuen principalment a l'estimulació exagerada del sistema nerviós central o atres sistemes d'òrguens i no es deuen a una afecció mèdica general o un atre trastorn mental. Els síntomes poden causar oix o deterioració clínicament significativa en àrees socials, ocupacionals o atres àrees importants de funcionament. Els síntomes es resolen quan s'interromp l'ingesta de cafeïna i la cafeïna es metaboliza i elimina del cos.[1]

L'Associació Nortamericana de Siquiatria actualment reconeix varis trastorns de salut mental relacionats en la cafeïna en el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-IV i V), que poden ser clínicament significatius per a la salut mental. Segons el DSM-IV-TR, la "intoxicació per cafeïna" té com a característica essencial el consum recent de cafeïna. Este diagnòstic requerix la presència d'a lo manco cinc signes o síntomes, d'una llista de 12, que es desenrollen durant, o poc despuix, de l'ús de cafeïna.[5]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Lane, James D. (2010). Caffeinism, en Encyclopedia of Psychopharmacology, Springer-Verlag Berlin Heidelberg, pp. 261-264. ISBN 978-3-540-68706-1.
  2. ↑ Iancu, I; Strous, RD(de febrer de 2006).«[Caffeine intoxication: history, clinical features, diagnosis and treatment].».Harefuah.145(2): 147-151, 163-164.Consultat el 3 d'abril de 2018.
  3. ↑ Ogawa, Naoshi; Ueki, Hirofumi(Juny de 2007).«Clinical importance of caffeine dependence and abuse».Psychiatry and Clinical Neurosciences.61(3): 263–268.doi:10.1111/j.1440-1819.2007.01652.x.
  4. ↑ Goodman Gilman, Alfred; Goodman, Louis S.; [et al] (1986). «[25] Estimulants del Sistema Nerviosos Central», Goodman i Gilman: les bases farmacològiques de la terapèutica, 7a. ed. edició, Buenos Aires: Mèdica Panamericana, p. 1580. ISBN 9500608472. Consultat el 2 d'abril de 2018.
  5. ↑ (1994) «305.90 Caffeine Intoxication», Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Quarta edició, American Psychiatric Association, p. 212. ISBN 0-89042-061-0. Consultat el 3 d'abril de 2018.