Cachaza
La cachaza (cachaça en portugués) és una beguda alcohòlica destilada de Brasil. S'obté com a producte de la destilació del suc de la canya de sucre fermentat.
Es diferencia del rom en que este s'obté a partir de la fermentació de la melaça, un subproducte anterior a la cristalisació del sucre produït en hervir la canya de sucre, mentres que la cachaza s'elabora a través de la fermentació del suc de canya de sucre, espremut fresca.[1] A partir de dites similituts en matèria primera, la cachaza sol ser erròneament calificada de «rom brasiler» en certs mercats.[2]
Definició llegal
[editar | editar còdic]D'acort en el Decret N.º 4.851 de 2003, el seu artícul 92 definix a la cachaza de la manera següent:
L'Instrucció Normativa n.º 13 del 29 de juny de 2005 és el text reglamentari bàsic editat pel Govern de Brasil per a regular la producció i comercialisació de la cachaza en el país.[4] Va ser emesa pel Ministeri d'Agricultura en la data antedicha i publicada en el Diari Oficial de l'Unió el 30 de juny de 2006.
Història
[editar | editar còdic]
Els orígens de la cachaza es remonten a l'aplegada dels portuguesos a Brasil en el XVI. S'estima que la primera destilació de cachaza en el país va tindre lloc en 1516 o en 1532 i se li considera el primer destilat d'Amèrica, sent anterior al rom i servint com a base en la génesis de la seua elaboració a partir de 1655.[5] Els primers plantines de canya de sucre varen aplegar al Brasil en 1502, i el número d'ingenis azucareros es va multiplicar ràpidament; per a 1650, el Brasil colonial era el major productor de sucre a nivell mundial. Despuix dels sigles XVI i XVII, va haver una gran multiplicació de alambiques en plantacions azucareras de Pernambuco i São Paulo, per a després estendre's per Ric de Janeiro i Mines Gerais. Era tant l'èxit de la cachaza que la Corona portuguesa va decidir prohibir la seua venda en 1649, per la disminució en les vendes de vi portugués i el temor de que estimulara la rebelia dels esclaus negres.[6]
El sorgiment d'una economia cafetera i una societat que mirava cap a Europa va fer decaure el prestigi de la cachaza en la societat brasilera conforme alvançava el XIX, relegant-la a ser associada en els estrats més baixos. Esta actitut va permanéixer en general fins a les décades de 1980 i 1990, en que varen sorgir una série d'iniciatives per a revalorisar esta beguda.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cfr. Alejandro Tartalero Villaseñor, De la coa a la màquina de vapor, Madrit, Sigle 21, 1998, 2ª ed, p. 307.
- ↑ «Cachaza sense misteri». Revista Perquisició. FAPESP. Consultat el 2024-01-06.
- ↑ «Legislação Informatisada - DECRETO Nº 4.851, DE 2 DE OUTUBRO DE 2003 - Publicação Original» (en portugués). Consultat el 1 de giner de 2024.
- ↑ «RESOLUÇÃO No- 16, DE 21 DE JUNHO DE 2005 - REGULAMENTO TÉCNICO PARA FIXAÇÃO DOS PADRÕES DE IDENTIDADE I QUALIDADE PARA AGUARDENTE DE CANA I PARA CACHAÇA» (en portugués). Consultat el 2 de giner de 2024.
- ↑ National Geographic. «Cóm va nàixer la cachaza: l'orige de la beguda més emblemàtica de Brasil». Consultat el 2024-01-09.
- ↑ 6,0 6,1 Cachaça Seleta. «Històries de la cachaza: Beguda destilada típicament brasilera». Consultat el 2024-01-09.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cachaza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.