Cabell afroamericano

El cabell afroamericano i els pentinats afroamericanos es referixen als diversos estils de pentinat de les persones afrodescendientes. La població afroamericana posseïx generalment un cabell gros i rullat com la gent d'atres races en tonalitat de pell obscura (aborigen australians, papúes, melanesios i micronesios). L'estil particular del cabell que utilisen les persones afroamericanas té les seues raïls històriques ben definides i provenen de la cultura africana, ya que de la mateixa manera que en totes les demés cultures humanes, una característica distintiva dels ideals de bellea de les dònes eren els pentinats i el conte capilar. The black is beautiful va ser un moviment sorgit a finals dels anys 60 que va tindre un paper important en les idees i en la moda capilar de les comunitats negres nortamericanes.

Orígens africans

Des del principi de la civilisació africana, l'estil de cabell ha segut usat per a transmetre un mensage a la societat. A lo manco des d'el XV diferents estils “han indicat l'estatus de les persones, edat, religió, identitat ètnica, riquea i ranc dins de la comunitat" (Unkempt hair in nearly every West African culture was considered unattractive to the opposite sex and a sign that one was dirty, had bad morals or was even insane). En casi tot l'oest d'Àfrica, el cabell desaliñado sempre ha segut considerat poc atractiu per al sexe opost com a senyal de que està brut, que té mals costums o síntoma de locada.

El manteniment del cabell en l'Àfrica tradicional tenia com a objectiu crear un sentit de bellea i salut. “Una dòna en cabell llarc i gros demostrava la seua força vital, multiplicació de poder, gran abundància i prosperitat… indica que té molt bona mà per a alçar granges abundants i fills sans” va escriure Sylvia Ardyn Boone, una antropòloga especialisada en la cultura Mendé de Sierra Leona.

En la cultura yoruba de l'oest d'Àfrica la gent trenava el seu cabell per a enviar mensages als deus. El cabell és la part més elevada del cos, i per lo tant es considerava com el portal dels esperits per a passar a les ànimes.

Per l'importància cultural i espiritual del cabell per als africans, la pràctica dels negreros d'afaitar els seus caps involuntàriament abans de ser venuts com a esclaus era en sí mateixa un acte inhumà. “L'afaitat va ser el primer pas en els europeus per a borrar la cultura dels esclaus, alterant la relació entre els africans i el seu cabell”.

Despuix de l'esclavitut

Despuix de la Guerra de Secessió es varen generalisar les planches per al cabell entre els afroamericanos, lo que sugerix que varen creure que només per mig del canvi de certes característiques físiques podrien ser acceptats dins de les comunitats afroamericanas pròsperes i socialment per la cultura dominant eurocéntrica, les modes de la qual imitaven" (Rooks 1998: 177). En eixa época, els fabricants de peluques eren les úniques companyies que anunciaven un estàndart afroamericano de la bellea.

Winold Reiss en el seu Brown Madonna, representa a una jove mare afroamericana en el cabell lacio. Esta obra va ser pintada cap al començ del nou moviment de l'orgull negre, en 1925, i el treball va mostrar el sentiment d'orgull racial que va nàixer durant els anys 20 i 30. El clàssic símbol blanc de la purea i la virtut es conjuga en la pell obscura afirmant aixina el valor del respecte per la raça negra.

Estes varen ser décades a on els negres varen ser creant els seus propis èxits i formant els seus barris en ciutats del nort com Chicago i Harlem. Part del seu èxit en esta época, va anar la seua capacitat d'assimilar-se a la societat blanca, lo que en el quadro es va interpretar a través del fet de que la mare apareix en el cabell pla i en llínees que semblen desprendre llum del cos, donant-li un significat i efecte celestial. Este tipo de figura en el cabell pla va ser reverenciada pels afroamericanos, que continuaven plantejant-ho com l'eixemple a seguir.