Cúmul globular M92

Cúmul globular M92

Messier 92 (també conegut com M92 o NGC 6341) és un cúmul globular situat en la constelació Hércules. Va ser descobert per Johann Elert Bode en 1777 i independentment redescubierto per Charles Messier el 18 de març de 1781. Està situat a una distància d'uns 26 000 anys llum des de la Terra, per lo que el seu aspecte visual és menys impressionant per a l'image fotogràfica o CCD.

El M92 és un dels cúmuls globulars més lluents en el hemisferi nort, pero a sovint és passat per alt pels astrònoms per la seua proximitat a un inclús més espectacular, el M13.

Posseïx una metalicitat (contingut en elements químics pesats) extraordinàriament baixa, aproximadament una centèsima de la solar: açò podria explicar-se si és un dels més vells de la nostra Galàxia, ya que les seues estreles components solament contenien (originalment) hidrogen i heli.

La primera de les seues estreles variables (V11) va ser descoberta per Wood en 1916; en l'actualitat (2007) són 28 les variables conegudes, de les quals solament 17 són del tipo RR Lyrae i una (V7) és una Cefeida en un periodo igual a 1.0614 dies. Estranyament no s'ha detectat ni una sola variable del tipo Jaganta Roja (possiblement per la seua baixa metalicitat), encara que els treballs fotomètrics de Violat (Observatori Astronòmic de Càceres) i Arranz (Observatori Astronòmic de Navas d'Or), en l'estiu de 2007 varen ser esperançadors en analisar gran cantitat d'estreles roges en una àmplia cobertura temporal i observacional. Els resultats preliminars (agost de 2007) varen ser negatius: de 13 jagants roges estudiades cap ha mostrat oscilacions de lluentor.