Cúmul de Ptolomeo
El cúmul de Ptolomeo (també conegut com a cúmul obert M7, Messier 7, M7 o NGC 6475) és un cúmul obert de la constelació de Scorpius.
Era conegut per Ptolomeo, qui ho va descriure com una nebulosa en l'any 130. Giovanni Batista Hodierna ho va observar al voltant de 1654 i va contar 30 estreles en ell, més vesprada, en 1764, Charles Messier ho afegiria al seu catàlec. El cúmul és fàcilment detectable a ull nuet prop del aguijón del Escorpión.
Observacions al telescopi revelen unes 80 estreles en un camp d'1,3º. La distància a este cúmul és de 800 a 1000 anys llum. L'edat del cúmul s'estima en uns 220 millons d'anys mentres que l'estrela més lluenta té una magnitut de 5,6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cúmulo de Ptolomeo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.