Anar al contingut

Círcul repetidor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Repeating circle-CnAM 8604- CAPS 0 6641-gradient.jpg
Círcul repetidor de Étienne Lenoir el constructor (1805), la particularitat del qual és tindre dos mires. Expost en el Museu d'Arts i Oficis (París)

Un círcul repetidor és un antic instrument de medició angular, amprat en geodèsia des del final de XVIII. Permet medir distàncies angulars repetint la mateixa observació vàries voltes en el círcul sense tornar a zero, de manera que els errors de llectura i de la graduació del llim es dividixen pel número d'observacions.

L'instrument va succeir ventajosamente al quarto de círcul mòvil, més voluminós i menys precís. Inventat per Jean-Charles de Broda i Étienne Lenoir a partir del círcul de reflexió, l'instrument es va fer conegut pel seu us en famoses campanyes de triangulació geodèsica, com la determinació del meridiano de París realisada per Delambre i Méchain que va servir de base per a la definició del metro (vejau: medició de l'arc de meridiano de Delambre i Méchain).

Posteriorment, durant el XIX, seria reemplaçat pel círcul assimutal.

Descripció

[editar | editar còdic]
Círcul repetidor en posició per a realisar observacions assimutals
Archiu:CAPS 3 Francois Astronomie Populaire CAPS 4 djvu 0278 Fig251.png
Círcul repetidor en posició per a realisar observacions cenitales

Essencialment, el círcul repetidor consta de:

  • Un peu per a ser utilisat a l'altura dels ulls; este peu comprén una columna cònica pivotante de latón, proveïda d'un círcul azimutal i fixada sobre un trípode de latón en pates horisontals i tornells de peu
  • Un círcul de medició en el seu contrapeso per a usar en qualsevol posició. El seu llim superior està graduat[N 1]
  • Dos telescopis en retícul que s'utilisen per a l'albirament simultàneu de cada punt, la distància angular del qual es pren. Els dos objectius es coloquen a abdós costats del círcul. Poden girar al voltant del seu eix i es poden bloquejar en la seua posició. La lent superior està en el mateix eix del círcul, la lent inferior està desplaçada i du un nivell de bombeta.[1]

Operació

[editar | editar còdic]

A continuació es descriu el procediment a seguir per a medir l'àngul α entre dos punts donats.[2]

Principi d'utilisació, Cassini IV, 1789

Alinee's l'instrument de modo que el seu pla d'us passe pels 2 punts objectiu i apuntar cada telescopi a un dels punts (el telescopi superior (gris) es du a la graduació 0 del terminador), i després:

  1. Bloquejar les dos mires en la seua posició en el círcul;
  2. Girar el conjunt “círcul i lents” per a apuntar al punt de la dreta en el bisell inferior (negre), observant el moviment del punt 0 del llim;
  3. Desbloquejar el visor gris superior i fer que apunt al punt esquerre.

En este punt, es pot medir l'àngul doble, 2α.

Principi d'utilisació del círcul repetidor

Si es repetix dos voltes el procés anterior, s'obté el cuádruple àngul 4α.[N 2] La repetició d'operacions pot continuar, a conveniència de l'operador. El resultat final de l'acumulació de les "mides" de l'àngul serà llavors dividida pel número de iteraciones. Quantes més repeticions, més exacte serà el resultat. Cassini IV escriu:

este nou instrument és capaç de medir ànguls, en la precisió d'un segon.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. En orde cronològic:Jean-Dominique Cassini, 1789, p. 23-27 ;Delambre, 1807, p. 160… ;François Arago, 1865, p. 260… abrevia i completa a Delambre.
  2. Jean-Dominique Cassini, 1789, p. 28-33 ;Delambre, 1807, p. 165 per a les verificacions preliminars;François Arago, 1865, p. 275-289 per a la descripció completa del proceo.
  3. Jean-Dominique Cassini, 1789, p. page de titre et 34-37


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "N", pero no es trobà una etiqueta <references group="N"/>