Cícero (tipografia)

Cícero (tipografia)

Es proposa que este artícul o secció siga fusionat en Llectura (tipografia).
Per favor, discutix este tema en la pàgina de discussió abans de procedir.

Primera pàgina de l'impressió de les Epistulae ad Familiars de Cicerón, de Johann i Wendelinus de Spira (Venècia, 1469).

El cícero és una unitat de mida tipogràfica utilisada en Itàlia, França i atres països europeus, que equival a la sexta part d'una polzada francesa; en térmens del sistema mètric decimal equival a 4,51165812456 milímetros. El cícero es dividix en dotze unitats que equivalen al punt Didot

El nom té el seu orige en l'obra Epistolae ad familiars, de Marque Tuli Cicerón, ya que eixa obra —impresa originalment per Juan i Vendelino de Espira en Venècia, en 1469— es va realisar en una tipografia d'este tamany.

Esta mida no es troba internacionalment unificada. En Estats Units, aixina com en bona part dels països hispanoamericans, s'utilisa la pica i, encara que també es dividix en 12 punts, és alguna cosa menor i equival a 4,2177 mm. El sistema Fournier, que mai va aplegar a conformar-se com un estàndart en l'indústria tipogràfica, té també 12 punts pero medix 4,20 mm i en l'Imprenta Real de Torí en Itàlia medix 4,776 mm.

Per a la medició de tipos s'ampra un instrument cridat tipómetro.

Història

L'idea d'una unitat de mida tipogràfica troba els seus antecedents en les propostes de Sébastian Truchet. Després, Pierre Simon Fournier en 1737, es va basar en la lletra de 12 punts o cícero. El sistema va ser perfeccionat alguns anys despuix per François-Ambroise Didot. A diferència de Fournier, Didot no es va basar en cap lletra existent, sino en el nonio o peu de rei. Va establir que 72 cíceros equivalien a un peu de rei i 12 punts Didot a 13 punts Fournier.