Cànon de Ptolomeu
El Cànon de Ptolomeu és una llista de reis en les seues dates de regnat usat en l'Antiguetat pels astrònoms com una manera de registrar fenomens astronòmics, com els eclipses. La llista va ser conservada i publicada per Claudio Ptolomeu, per lo que se li ha cridat el "Cànon de Ptolomeu". És una de les fonts més importants a l'hora de fixar la cronologia absoluta de l'antic orient.

El Cànon és hereu d'anteriors llestes babilonias. En ell es relacionen els reis de Babilonia des de 747 a. C. fins a la caiguda de Babilonia en mans dels medos perses en 539 a. C. Seguix en els monarques perses des de 538 a. C. fins a 332 a. C. Des d'este punt, la llista va ser continuada pels astrònoms grecs d'Aleixandria que varen llistar als monarques macedonios des de 331 a. C. fins a 305 a. C., continuant en els Ptolomeus des de 304 a. C. fins a 30 a. C. i finalment en els emperadors romans des de 29 a. C. fins al 160.
El Cànon és una llista anual. Solament menciona reis que el seu regnat es va estendre durant més d'un any i solament menciona un monarca per any, per lo que en els anys en diferents reis solament menciona a un d'ells. Els dos periodos en els que no es menciona cap rei, corresponen als periodos en els que Senaqerib, rei d'Asiria, va tindre el control de Babilonia. El seu nom no es menciona per l'odi dels babilonios per un rei que va destruir la seua ciutat en 689 a. C.
En general, es considera que la cronologia del Cànon és prou precisa, per lo que gran part dels historiadors i arqueòlecs consideren que la cronologia de l'antiga mesopotamia està fermament establida des del 747 a. C. en avant.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canon de Ptolomeo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.