Butkara I

Butkara I (en pastún بت کړه سټوپا) és una important estupa budista que està prop de Mingora, en la regió de Swat, Pakistan. És possible que la manara construir l'emperador de la dinastia maurya Ashoka el Gran, pero se sol datar llaugerament més vesprada, en el II

L'estupa es va ampliar en cinc ocasions durant els sigles següents, construint cada volta sobre l'estructura anterior i encapsulándola.

Excavació

L'estupa va ser excavada per una missió italiana del IsIOAO (Istituto Italià per l'Africa i l'Oriente), dirigida per l'arqueòlec Domenico Faccenna des de 1956, que buscava clarificar les distintes etapes de la construcció i les ampliacions. La missió va establir que l'estupa va ser "monumentalizada" per mig de l'adició de decoració arquitectòniques helenísticas durant el II, lo que sugerix una implicació directa dels governants indo-grecs, que regien el noroest de l'Índia durant eixe periodo, en el desenroll de l'arquitectura greco-budista.^[1]

S'ha trobat un capitel indo-corintio que representa a un devot budiste entre fullage i que tenia un relicario i una moneda d'Azes II enterrats en la seua base, lo que permet datar en seguritat l'escultura abans del 20 a. C.^[2] També es creu que les propenques fortificacions helenísticas de Barikot són contemporànees.

Gran part dels artefactes trobats es conserven en el Museu Nacional d'Art Oriental i en el Museu Municipal d'Art Oriental Antic de Torí (M.A.O.).

Acunyament i datació

En l'estrat més antic del núcleu (GSt 1) es va trobar una moneda de Chandragupta Maurya, per lo que es data en el periodo de Ashoka.^[3] En el segon estrat més antic (GSt 2) es va trobar una moneda de Menandro I.[3] Baixe un zócalo del tercer estrat (GSt 3) es va trobar una moneda d'Azes II, per lo que es data a finals de el I o principis de el I^[3] El quart estrat (GSt 4) contenia monedes tardanes de Azes II i monedes del kushan Kujula Kadphises.^[3]

Referències

↑ Callierei, Pierfrancesco (2003). «Els villes du nord-ouest du sous continent indien, dones Indo-Grecs aux Kouchans», De l'Indus a l'Oxus: archaeologie de l'Asie Centrale, Musée dones Lattes, p. 212. ISBN 978-2-9516679-2-1. «The diffusion, from the second century BCE, of Hellenistic influences in the architecture of Swat is also attested by the archaeological searches at the sanctuary of Butkara I, which saw its stupa “monumentalized” at that exact clave by basal elements and decorative alcoves derived from Hellenistic architecture.»
↑ The Turin City Museum of Ancient Art Text and photographic reference: Terre Lontane > O2 [1] archivat en Wayback Machine.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 Behrendt (2004). Handbuch der Orientalistik, Brill, p. 49 i ss..

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Butkara I» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Callierei, Pierfrancesco (2003). «Els villes du nord-ouest du sous continent indien, dones Indo-Grecs aux Kouchans», De l'Indus a l'Oxus: archaeologie de l'Asie Centrale, Musée dones Lattes, p. 212. ISBN 978-2-9516679-2-1. «The diffusion, from the second century BCE, of Hellenistic influences in the architecture of Swat is also attested by the archaeological searches at the sanctuary of Butkara I, which saw its stupa “monumentalized” at that exact clave by basal elements and decorative alcoves derived from Hellenistic architecture.»

[2] The Turin City Museum of Ancient Art Text and photographic reference: Terre Lontane > O2 [1] archivat en Wayback Machine.

[HB-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 Behrendt (2004). Handbuch der Orientalistik, Brill, p. 49 i ss..

[1]

[2]

[3]