Busca de Trànsits de Pròxima Generació
_at_Paranal_(1502a).jpg){kind=spacer}
|
| |||||
| |||||
La Busca de Trànsits de Pròxima Generació (Next-Generation Transit Survey o per les seues sigles en anglés NGTS) és una busca robòtica basada en la terra per a exoplanetes. L'instalació està ubicada en el Observatori Paranal en les afores del desert de Atacama en el nort de Chile, a pocs quilómetros del Very Large Telescope de la AIXÒ i prop del VISTA Survey Telescope. Les operacions científiques varen començar a principis de 2015.[1]
L'objectiu de NGTS és descobrir súper-Terres i exo-Neptunos que transiten estreles relativament lluentes i propenques en una magnitut aparent de fins a 13. La busca utilisa la fotometria de trànsit, que medix en precisió l'atenuació d'una estrela per a detectar la presència d'un planeta quan este es creua en frente de ella. NGTS consta d'una série de dotze telescopis comercials de 0,2 metros (f / 2.8), cada u equipat en una cambra CCD sensible al roig que opera en el visible i el infrarrojo propenc a 600-900 nm en la finalitat d'igualar el pico d'emissió dels objectius primaris (K i M primerenca). La gama cobrix un camp de visió instantàneu de 96 graus quadrats (8 deg2 per telescopi) o al voltant de 0,23% de tot el cel.[2] NGTS es basa en gran mida en l'experiència del seu predecessor, SuperWASP, utilisant detectors més sensibles, software més refinat, i millors òptiques.[3] En comparació a la nau espacial Kepler en el seu camp de vista fix de 115 graus quadrats, l'àrea del cel cobert per NGTS serà setze voltes més gran, degut a que la busca té l'intenció d'escanejar quatre camps diferents cada any durant un periodo de quatre anys. Com a resultat, el número d'exoplanetes propencs descoberts serà molt més gran.[2]
NGTS està dissenyat per a omplir la brecha actual entre planetes del tamany de la Terra i els jagants gaseosos. Encara que atres estudis basats en la terra només podien detectar , els exoplanetes més grans del tamany de Júpiter, planetes del tamany de la Terra de Kepler estan a sovint massa llunt o orbitan estreles massa tènues per a permetre la espectroscòpia Doppler un atre método de detecció diferent per a determinar la massa del planeta pel bamboleo de la seua estrela. El camp de vista més ampli de NGTS li permet detectar un major número de planetes més massius al voltant d'estreles més lluentes. En un seguiment detallat en els instruments més grans com HARPS, ESPRESSO i VLT-ESFERA es podria conseguir la seua caracterisació i serà possible medir la massa d'un gran número d'objectius que utilisen este método d'oscilació. Açò fa que siga possible determinar la densitat de l'exoplaneta, i per lo tant si és gaseós o rocós.[4][5]
La busca és administrada per un consorci de sèt universitats europees i atres institucions acadèmiques de Chile, Alemània, Suïssa i el Regne Unit.[6] Els prototips de la matriu es varen posar a prova entre el 2009 i 2010 en La Palma, i en el 2012 a 2014 en el Observatori de Ginebra.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «New Exoplanet-hunting Telescopes on Paranal». European Southern Observatory. Consultat el 4 de setembre de 2015.
- ↑ 2,0 2,1 (2013).EPJ Web of Conferences.47
- 13002.doi:10.1051/epjconf/20134713002.
- ↑ «Searching for Super-Earths» (PDF). Queen's University. Consultat el setembre de 2015.
- ↑ «The Next Generation Transit Survey Prototyping Phase». Consultat el 22 de maig de 2015.
- ↑ Daniel Clery. «New exoplanet hunter opens its eyes to search for super-Earths». Science.
- ↑ 6,0 6,1 «About NGTS». Next Generation Transit Survey. Archivat des d'el original, el 31 de maig de 2015. Consultat el 22 de maig de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Búsqueda de Tránsitos de Próxima Generación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.