Anar al contingut

Bupleurum fruticosum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bupleurum fruticosum (Bupleurum fruticosum)

Bupleurum fruticosum és una planta herbàcea pertanyent a la família de les apiàcees.

Vista de la planta

Descripció

És un arbust de porte elevat, que pot alcançar més de 2 metros d'altura, en aspecte semblat al de les baladres. Les fulles són sanceres, glabras, coriàcees, més o menys oblongas o linear-elíptiques, assentades. En estiu donen lloc a grans umbeles terminals molt regulars, de flors groguenques.

Hàbitat

Es troba en els boscs mediterràneus, màrgens de rambles, encinars aclarits.

Distribució

És endèmica de la regió del Mediterràneu. En la península ibèrica es troba en Barcelona, Castelló, Girona, Lleida, Tarragona, Valéncia i en totes les províncies andaluses.

Taxonomia

Bupleurum fruticosum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 238. 1753.[1]

Citologia

Número de cromosomes de Bupleurum fruticosum (Fam. Umbelliferae) i tàxons infraespecíficos = Bupleurum fruticosum L.

[2] 2n=14[3]
Etimologia

Bupleurum: nom genèric que deriva de dos paraules gregues bous i pleurón, que significa "bou" i "costa". Provable referència als recalats llongitudinals dels fulls d'algunes espècies del gènero. Este nom va ser usat per primera volta per Hipócrates i, de nou, en temps relativament moderns, per Tournefort i Linneo.

fruticosum: epítet latino que significa "arbustiu".[4]

Sinonímia
  • Bupleurum frutescens Hill [1764, Veg. Syst., 6 : 21]
  • Tenoria fruticosa (L.) Spreng. in Roem. & Schult. [1813, Syst. Veg., ed. 15, 2 : 367]
  • Buprestis fruticosa (L.) Spreng. [1813, Ges. Naturf. Freunde Berlin Mag. Neuesten Entdeck. Gesammten Naturk., 6 : 258]
  • Bupleurum terminale Salisb.[5]

Noms comuns

  • Castellà: adelfilla, amarguera, baladre, batabuey, clujía fina, costibuey, costella de bou, cuchilleja, cuchillerela, cuchilluela, custibuey, limoncillo, matabuey, matabueyes, olivilla, reores, revientabueyes, sanjuanera del camp.[3]

Referències

  1. ↑ Bupleurum fruticosum en Tròpics
  2. ↑ Proves Contribuição para o estudo cariológico dona família Umbelliferae. I Gardé, A. & N. Malheiros-Gardé (1949) Agron. Lusit. 11(2): 91-140
  3. ↑ 3,0 3,1 «Bupleurum fruticosum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 17 de juny de 2019.
  4. ↑ En Epítets Botànics
  5. ↑ «Bupleurum fruticosum». Tela Botànica. Consultat el 17 de juny de 2010.

Enllaços externs