Bupleurum fruticosum
Bupleurum fruticosum és una planta herbàcea pertanyent a la família de les apiáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbust de porte elevat, que pot alcançar més de 2 metros d'altura, en aspecte semblat al de les baladres. Les fulls són sanceres, glabras, coriáceas, més o menys oblongas o linear-elíptiques, assentades. En estiu donen lloc a grans umbelas terminals molt regulars, de florés groguenques.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba en els boscs mediterràneus, màrgens de rambles, encinarés aclarits.
Distribució
[editar | editar còdic]És endèmica de la regió del Mediterràneu. En la península ibèrica es troba en Barcelona, Castelló, Girona, Lleida, Tarragona, Valéncia i en totes les províncies andaluses.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Bupleurum fruticosum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 238. 1753.[1]
Número de cromosomes de Bupleurum fruticosum (Fam. Umbelliferae) i tàxons infraespecíficos = Bupleurum fruticosum L.
- Etimologia
Bupleurum: nom genèric que deriva de dos paraules gregues bous i pleurón, que significa "bou" i "costa". Provable referència als recalats llongitudinals dels fulls d'algunes espècies del gènero. Este nom va ser usat per primera volta per Hipócrates i, de nou, en temps relativament moderns, per Tournefort i Linneo.
fruticosum: epítet latino que significa "arbustiu".[4]
- Sinonímia
- Bupleurum frutescens Hill [1764, Veg. Syst., 6 : 21]
- Tenoria fruticosa (L.) Spreng. in Roem. & Schult. [1813, Syst. Veg., ed. 15, 2 : 367]
- Buprestis fruticosa (L.) Spreng. [1813, Ges. Naturf. Freunde Berlin Mag. Neuesten Entdeck. Gesammten Naturk., 6 : 258]
- Bupleurum terminale Salisb.[5]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: adelfilla, amarguera, baladre, batabuey, clujía fina, costibuey, costella de bou, cuchilleja, cuchillerela, cuchilluela, custibuey, limoncillo, matabuey, matabueyes, olivilla, reores, revientabueyes, sanjuanera del camp.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bupleurum fruticosum en Tròpics
- ↑ Proves Contribuição para o estudo cariológico dona família Umbelliferae. I Gardé, A. & N. Malheiros-Gardé (1949) Agron. Lusit. 11(2): 91-140
- ↑ 3,0 3,1 «Bupleurum fruticosum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 17 de juny de 2019.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Bupleurum fruticosum». Tela Botànica. Consultat el 17 de juny de 2010.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Bupleurum fruticosum en Herbario virtual
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bupleurum fruticosum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.