Bufadero
Un bufadero o bufó és una formació geològica de morfologia llitoral en tallats d'orige càrstic o volcànic. Es tracta, bàsicament, d'una fumeral natural oberta normalment en un penya-segat, que està comunicat en alvencs marines. Quan la mar està en pleamar, l'aigua choca en força contra els tallats i puja a través d'estos fumerals, eixint despedida cap a dalt pel buit a modo de géiser i produint un sò característic.[1] Monkhouse ho definix com a Clavill subvertical que enllaça una cova marina en la superfície de la vora d'un penya-segat; en ocasions, la força de compressió de les ones que irrompen en l'interior de la gruta expulsa pel clavill o fumeral desbroma polvorisada de l'aigua de la mar.[2]
Orige del nom
Els térmens bufadero i bufó deriven de bufido, sò que produïx un animal quan està enujat. I és que l'aigua en eixir sembla soltar una espècie de resoplido que es pot aplegar a sentir a considerables distàncies.
Formació i morfologia
Els bufons es formen per l'erosió constant de l'aigua de la mar sobre els relleus càrstics, especialment sobre els tallats marins de calcàrea. L'aigua penetra per eixes zones de debilitat i va dissolent la calcàrea, foradant el penya-segat per la seua banda baixa i formant coves marines i chicotetes galerias, que poden aplegar a adinsar-se fins a prop de 100 metros en l'interior. Eixes conducció, en alcançar les dolinas, les captura i produïx afonaments, creant una autèntica ret de conducció.
Quan les ones, per l'influix de les marees, trenquen en força en el penya-segat, l'aigua penetra a pressió pels forats i es desplaça per canals o canonades naturals, eixint llavors pels fumerals que ha obert en el penya-segat. D'esta manera, brota aigua polvorisada que forma un sortidor, el qual pot aplegar a medir entre 20 i 40 metros.[3]
Estes formacions no es creen de manera solitària, sino que formen generalment camps en varis bufons, de diversa potència cada u.
Són típiques de la costa oriental asturiana, en a on les característiques geològiques són les adequades (materials calizos del paleozoico, afectats per diaclases i fractures perpendiculars a la mar), destacant els de Pría, Arenillas i Santiuste.
Alguns d'estos bufons estan catalogats com Monument Natural[4]
Referències
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ F. J. Monkhouse. Diccionari de térmens geogràfics. Barcelona: Oikos Tau S. A. Edicions, 1978, p. 65
- ↑ Característiques dels bufons
- Archivat el 30 de juny de 2013 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Bufons en Asturnatura
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bufadero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.