La buergerita és un mineral de la classe dels ciclosilicatos, del cridat "grup de la turmalina". Va ser descobert en 1966 i nomenat aixina per Martin J. Buerger (1903-1986), eminent mineralogista i cristalógrafo nortamericà pioner en l'anàlisis d'estructures cristalines, que va inventar la cambra de rajos X per a fotografiar la simetria del cristal.

Buergerita

Va ser descrita per primera volta per una ocurrència en cavitats riolíticas prop de Mexquitic, Sant Luis Potosí, Mèxic. Va ser aprovat com un mineral en 1966 pel IMA i nomenat en honor de Martin J. Buerger (1903–1986), professor de mineralogia en l'Institut de Tecnologia de Massachusetts. També s'ha informat d'ocurrències en Mines Gerais, Brasil, i en la Regió de Bohèmia Central de la República Checa.[1][2][3]

Característiques químiques

 
Buergerita

Encara que és un ciclosilicatos, alguns dels seus tetraedres de silicat estan substituïts per tetraedres de borat, per lo que en realitat és un bor-silicat.

Ademés dels metals que constituïxen la seua fòrmula, sol dur atres impurees que li dn distintes tonalitat de color, entre les més freqüents: titani, manganeso, magnesi, calcio i potassi.

Forma una série de solució sòlida en la dravita (NaMg3A el6(BO3)3Si6O18(OH)4).

Formació i jaciments

Provablement en la formació d'este mineral té un orige pneumatolítico, apareixent en cavitats dins de la roca riolita.


Referències