Bucles de Wilson

En teoria de camps de gauge, un bucle o llaç de Wilson és un observable invariante de gauge obtingut a partir de la holonomía de la conexió de gauge al voltant d'un llaç donat.

En la teoria clàssica, la colecció de tots els llaços de Wilson conté suficient informació com per a reconstruir la conexió de gauge mòdul una transformació de gauge.

En teoria quàntica de camps, la definició d'observables de llaços de Wilson com a operadors en tota regla en l'espai de Fock és un problema matemàtic delicat i requerix regularisació, generalment equipant cada llaç en un framing. L'acció dels operadors de llaç de Wilson té l'interpretació de crear una excitació elemental del camp quàntic que es localisa en el llaç. D'esta manera, els "tubos de fluix" de Faraday es convertixen en excitació elementals del camp electromagnètic quàntic.

Els llaços de Wilson varen ser introduïts en la década de 1970 en un intent de formulació no perturbativa de la cromodinámica quàntica (QCD), o per lo manco com una colecció convenient de variables per a descriure el règim d'acople fort en QCD. Els llaços de Wilson es varen inventar per a solucionar el problema del confinament, que seguix estant sense resoldre hui dia.

El fet de que les teories quàntiques de camps de gauge en acoplament fort tenen excitació elementals no perturbativas que són llaços va motivar a Aleksandr Poliakov a formular una de les primeres teories de cordes, que descriuen la propagació d'un llaç elemental quàntic en l'espai-temps.

Els llaços de Wilson eixerciten un paper important en la formulació de la gravetat quàntica de llaços, pero generalisats a Rets d'espin (SN).