Anar al contingut

Bucle de Cygnus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cygnus Loop Nebula.jpg
Bucle de Cygnus

El bucle de Cygnus —en anglés Cygnus Loop i també conegut com W78, Sharpless 103, CTB 99 o SNR G074.0-08.5[1] és un gran restant de supernova en la constelació de Cygnus que emet llum visible.[2] Va ser descobert per William Herschel en 1784.[3]

Archiu:Cygnus Loop Labeled.png
Mapa del bucle de Cygnus

Components visuals

[editar | editar còdic]

Una regió visual del bucle de Cygnus és la denominada nebulosa del Vel, també cridada la nebulosa Filamentaria. Està composta per:

  • NGC 6960, el «Oest del Vel», la partix oest del restant de supernova,[4] també cridada «La granera de la bruixa».[5][6]


  • NGC 6992, 6995 i IC 1340, zones lluminoses que formen el «Est del Vel».[7] Consta de tres objectes, NGC 6992 al noreste,[8][9] NGC 6995 a l'este[10] i IC 1340 al surest.[11]
  • Triàngul de Pickering, segment de gran nebulositat i lluentor descoberta fotográficament per Williamina Fleming en l'Observatori de Harvard en 1904, quan Edward Charles Pickering (d'ahí el nom) era cap de l'observatori. És l'estructura més lluenta del nort del bucle de Cygnus.

Morfologia

[editar | editar còdic]

Pel seu gran tamany, la seua localisació fòra del pla galàctic i la seua elevada lluentor, el bucle de Cygnus es pot observar be en tot l'espectre electromagnètic. En la banda de radi, exhibix un gran clafoll circular en la seua zona nort, que, a la seua volta, es compon de dos lluents clafolls parcials lluents i un filament central, aixina com un clafoll en forma de bombeta en la zona sur. Aixina mateix, s'ha trobat una molt diferent fracció de polarisació entre el lluent filament nordest (NGC 6992) i el clafoll sur. Adicionalment, els focs més lluents en l'ultravioleta lluntà provenen del brode nordest del remanente. De fet, s'ha aplegat a propondre que el bucle de Cygnus poguera ser no un únic restant de supernova, sino dos distints interaccionant entre sí.[3]

Per una atra part, les observacions en rajos X no recolzen l'escenari de dos restants diferenciats, puix l'emissió mostra un canvi suau i gradual entre el nort i la closca sur, que s'interpreta com una evidència de l'asimetria de tota l'estructura. Totes estes característiques fan que l'interpretació física de les dos regions siga prou controvertida.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. NAME Cyg Loop -- SuperNova Remnant (SIMBAD)
  2. «SEDS Online NGC Catalog». Consultat el 1 de decembre de 2010.
  3. 3,0 3,1 3,2 (2021).Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.500(4)
    5177-5194.Consultat el 21 de setembre de 2021.
  4. «NGC/IC Project». Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2009. Consultat el 6 de giner de 2016.Resultats per a NGC 6960
  5. «SIMBAD Extragalactic Dabatase». Resuts for NGC 6960
  6. [enllaç trencat] Resultats per a NGC 6960
  7. «NCG/IC Project NGC 6979». Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2009. Consultat el 1 de decembre de 2010.
  8. «SIMBAD Extragalactic Dabatase». Results for NGC 6992
  9. «NGC/IC Project NGC 6992». Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2009. Consultat el 1 de decembre de 2010. Resultats per a NGC 6992
  10. «NGC/IC Project NGC 6995». Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2009. Consultat el 1 de decembre de 2010. Resultats per a NGC 6995
  11. «NGC/IC Project IC 1340». Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2009. Consultat el 1 de decembre de 2010. Resultats per a IC 1340