Bronzes de Vipasca
Els bronzes de Vipasca són una de les fonts més importants per al coneiximent del Dret romà en la península ibèrica. S'emmarquen dins de les lex data, lleis promulgades per un magistrat en virtut d'una autorisació dels comicis, i com tal constituïxen una de les fonts del dret romà hispà.
Es tracta de dos taules del districte miner de Vipasca del II trobades en les rodalies d'Aljustrel (Portugal), per lo que també han segut cridades Bronze de Aljustrel i nou bronze de Aljustrel. Contenen l'ordenació jurídica del districte miner de la localitat de Vipasca.
La primera d'elles, denominada Vipasca I, va ser trobada en 1876 i versa sobre els drets dels diferents arrendataris; la segona, Vipasca II, trobada en 1906, tracta sobre el règim jurídic de les concessions mineres i normes de caràcter tècnic.
El primer bronze consta de nou capítuls que arrepleguen l'organisació i els drets dels arrendataris dels diversos servicis. Esta taula fa referència a una llei general, lex metallis dicta, conforme a la qual és otorgada.
El segon bronze consta de varis capítuls d'una lex metallis dicta que varen ser arreplegats per mig de l'epístola que una autoritat va dirigir al procurador de les mines. Arreplega el règim jurídic de les concessions de mides de vigilància de l'explotació i d'atres qüestions tècniques. En ella és aludit l'emperador Adriano, per lo que la taula dataria d'entre els anys 117 i 138.
Contingut
Es tracta d'una Lex Locationis en la que es fixen els drets dels diferents arrendataris dels servicis públics del territori miner de Vipasca, els quals serien mantinguts per ells en règim de monopoli; aixina: l'arrendament de l'impost de subasta, de la crida, del bany públic, de la sabateria, de la barberia, de la tintoreria; en fi, de l'impost sobre compra del mineral extret. Senyala este bronze ademés regles sobre una inmunitas dels mestres de Vipasca. Només el seu últim capítul, el 9, proporciona informació sobre el règim jurídic de les mines - indirectament-, en referir-se a un impost que grava l'ocupació dels pous miners. Este capítul ha originat moltes controvèrsia. La seua interpretació indicaria que aquell que tinguera dret d'ocupació d'un "pou", per haver-ho ocupat per a l'explotació, deurà segons una llei de mines que se senyala, dins dels dos dies següents, pagar davant el cap del districte un impost (vectigalis) sobre el seu dret d'ocupació.
La mà d'obra estava composta per esclaus o reus condenats a treballs forçosos, aixina com per alguns hòmens lliures.
Bibliografia
- Claude Domergue, La mine antique d’Aljustrel (Portugal) et els tables de bronze de Vipasca, Paris, E. de Boccard, 1983.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bronces de Vipasca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.