Bromus sterilis
El ordi bravía o espigajo (Bromus sterilis) és una espècie herbàcea i anual pertanyent a la família de les gramínees (Poaceae).
Descripció
[editar | editar còdic]Planta herbàcea, d'uns 40 cm d'altura, suau en la part inferior, alguna cosa rugosa en la part superior. Casi igual a Bromus maximus. L'inflorescència en forma de piràmide, en varis verticilos separats de 2-5 mechós en llarcs i fins pedúnculs, colgantes en madurar. Els mechons aplanadas en espiguillas a abdós costats, cada mechó d'uns 7 cm de llongitut, incloses les argañas o arestes. De color vert i màrgens blancs. Gluma en un nervi central vert, a l'atra part una gluma més llarga i en nervis, el restant és una telilla blanca o transparent, terminades en punta pero sense aresta. La lema, que envol a la llavor, en 5 nervis i en argaña de 4 cm de llongitut, purpúrea o rosada en l'extrem. A l'atra part de la llavor està la pálea, en les vores verdes. La llavor és ovalada i aplanada, d'1 cm de llongitut. Les atres 4 o 5 flors del mechó no tenen glumas, sí tenen arestes o argañas. Els fulls són alterns, 3 o 3 en el talle, envainadoras, en pelillos suaus i llarcs, especialment en les vores, en la seua unió en el talle descolla una telilla, partida i transparent, la lígula. La part separada del full és lanceolada de 5 mm d'esgambi, rayada i de color vert més obscur. La baïna també en pèls. El talle és suau i flexible.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]En Castella i Lleó. Abundant en bardices, vores, vorals, parceles abandonades, prats i pastures en llocs secs i humits. Madura a final de primavera.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Bromus sterilis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 77. 1753.[2]
Bromus: nom genèric que deriva del grec bromos = (avena), o de broma = (aliment).[3]
sterilis: epítet latino que significa "esteril".[4]
Número de cromosomes de Bromus sterilis (Fam. Gramineae) i táxones infraespecíficos: 2n=14[5]
- Anisantha sterilis (L.) Nevski
- Bromus amplus K.Koch
- Bromus delicatulus Sennen
- Bromus distichus Moench
- Bromus grandiflorus Weigel
- Bromus jubatus Tingues.
- Bromus longiaristatus Gilib.
- Bromus scaberrimus St.-Lag.
- Bromus tenorianus Roem. & Schult.
- Festuca sterilis Jess.
- Forasaccus distichus Bubani
- Genea sterilis (L.) Dumort.
- Schedonorus sterilis (L.) Fr.
- Zerna sterilis (L.) Panz.
- Zerna sterilis Panz. ex B.D. Jacks.[6][7]
- Castellà: ordi bravía, cebadilla, espigajo, espiguilla colgante, herba espadañuda, herba espigada, herba espigona, herba espiguera, herba triguera, pa de llop, pendolaza.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la Botànica
- Característiques de les poáceas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bruno Gómez (1994). , #León:Diputació Provincial de #León. ISBN ISBN 84-87081-78-9.
- ↑ «Bromus sterilis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 d'abril de 2013.
- ↑ (en anglés) Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Consultat el 19 d'agost de 2009.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Contribution à la connaissance cytotaxinomique dones spermatophyta du Portugal. I. Gramineae Fernandes, A. & M. Queirós (1969) Bol. Soc. Brot. ser. 2 43: 20-140
- ↑ Bromus sterilis en PlantList
- ↑ «Bromus sterilis». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 20 d'abril de 2013.
- ↑ «Bromus sterilis». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 20 d'abril de 2013.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Cambra Hernandez, J. 1978. Bromus. In: I. G. Nicora, Gramineae. 3: 77–93. In M.N. Correja (ed.) Fl. Patagónica. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
- CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
- Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren & Reveal. 1977. Vascular Plants of the Intermountain West, O.S.A. 6: 1–584. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J.L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
- Czerepanov, S. K. 1981. Sosud. Rast. SSSR 509 pages. Naúka, Leningradskoe Otd-nie, Leningrad.
- Espill Serna, A., A. R. López-Ferrari & J. Valdés-Reyna. 2000. Poaceae. Monocot. Mexic. Sinopsis Floríst. 10: 7–236 [and index].
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Flora of China Editorial Committee. 2006. Flora of China (Poaceae). 22: 1–733. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bromus sterilis.- Este artícul conté una traducció derivada de «Bromus sterilis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.