Bromur de xililo
El bromur de xililo, també conegut com a bromur de metilbencilo o T-Stoff, és un compost químic orgànic en la fòrmula molecular C8H9Br, s'utilisava antigament com gas llacrimògen i té una olor que recorda al del sirimomo.[1] Físicament és un líquit incoloro (punt de fusió 21 °C).
Usos
[editar | editar còdic]Es tracta d'una substància altament tòxica, irritante i llacrimògena que ha segut incorporada en les armes químiques des dels primers mesos de la Primera Guerra Mundial. Estudis relacionats a l'us d'armes químiques durant la Primera Guerra Mundial, sostenen que el primer us va ser en agost de 1914, quan soldats francesos varen atacar als soldats alemans en granades de gas llacrimògen,[2][3] pero és més provable que l'agent utilisat en eixe incident fora bromoacetato d'etil, arma que els francesos varen provar abans de l'inici de la guerra.[4]
El primer us extensiu de bromur de xililo va ser el llançament per part de les forces alemanes de 18.000 "proyectils T" contra les posicions russes en la batalla de Bolimov en giner de 1915. Estos proyectils medien 15 cm i contenien una càrrega explosiva i 3 kg de bromur de xililo. L'atac va ser un fracàs total ya que la fredor de l'hivern va impedir que es formara un aerosol efectiu. En conseqüència el bromur de xililo va caure damunt de les tropes alemanes, de manera inofensiva en el sol o la concentració que va aplegar al front rus era massa baixa per a provocar grans danys. Un atac similar en Nieuwpoort en 1915 tampoc va tindre èxit. No obstant, degut la facilitat per a sintetisar el bromur de xililo, va tindre un us continuat durant tota la Primera Guerra Mundial, en particular es va estendre entre les tropes alemanes com a component de la mescla Weisskreuz ( Creu Blanca ).
Isòmers estructurals
[editar | editar còdic]Els tres isòmers, denominats colectivament per número de registre CAS 35884-77-6, són els següents:
- CAS RN 89-92-9: o-xililo bromur (bromur de 2-metilbencilo, nom sistemàtic 1-bromometil-2-metilbenceno ) (NIST)
- CAS RN 620-13-3: bromur de m-xililo (bromur de 3-metilbencilo, nom sistemàtic 1-bromometil-3-metilbenceno ) (NIST)
- CAS RN 104-81-4: bromur de p-xililo (bromur de 4-metilbencilo, nom sistemàtic 1-bromometil-4-metilbenceno) (NIST)
En l'absència d'aclariment, el nom de "bromur de xililo" pot referir-se a qualsevol d'estos isòmers o una mescla dels tres.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ashutosh Jogalekar. «Chemists and bad smells (and sulfur): A productive pairing». Scientific American.
- ↑ Chris Trueman. «Poison Gas and World war One». History Learning Site. Consultat el 26 d'agost de 2010.
- ↑ Michael Duffy. «Weapons of War - Poison Gas». firstworldwar.com. Consultat el 26 d'agost de 2010.
- ↑ (2008) «Chapter 2: History of Chemical Warfare (pdf)», Medical Aspects of Chemical Warfare, Broden Institute, pp. 12–14.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bromuro de xililo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.