Bromera en esprai

Extrusió d'aïllament de bromera en esprai per a un conducte.

Bromera en esprai és un producte químic creat per dos materials, isocianato i resina de poliol, els quals reaccionen quàn es mesclen l'un en l'atre i expandixen 30-60 voltes el seu volum líquit en acabant de que es esprayee en repòs. Esta expansió ho fa útil especialment com a material especial de empaquetamiento, que es amolda a la forma del producte que està sent empaquetat i produïx un valor aïllant tèrmic alt en virtualment cap infiltració d'aire.

Història

Otto Bayer (1902-1982) té acreditada l'invenció del poliuretano en 1937. Va tindre èxit en sintetisar bromera de poliuretano per a explorar la seua idea bàsica de que mesclant volums menuts de substàncies químiques es podrien crear materials de bromera seca.

El poliuretano es va desenrollar més allà per a diferents aplicacions, des de solgues de sabata i coixins a usos industrials. En la década de 1940 la bromera rígida va ser aplicada a avions, i en 1979 el poliuretano va escomençar a ser utilisat com a aïllament en la construcció.

Propietats

Resistència tèrmica

El valor-R o R-valor és el temps donat a la resistència tèrmica a un fluix calent. Quant més alt siga el R-valor d'un producte d'aïllament, més efectives són les propietats d'aïllament. La bromera de poliuretano en esprai (SPF) vénen en una varietat de densitat i estructures celulars. Les bromera de densitat baixa li les denomina com SPF de celulua oberta, mentres les bromera de major densitat es diuen bromera de cèlula tancada. La bromera de poliuretano de 800-900 g (1,8-2 lliures) té el més valor R més alt que la bromera d'aïllament usada en cases i construccions.

El poliuretano és una bromera d'aïllament de cèlula tancada, que inicialment conté un gas de baixa conductivitat en les seues cèlules. A raïl de l'alta resistència tèrmica del gas, l'aïllament del poliuretano en esprai típicament té un R-valor inicial d'al voltant de R-3,4 a R-6,7 per polzada. En comparació, la fibraglás típicament té un R-valor de sol R-3 a R-4 per polzada.

L'aïllament de bromera bloqueja les tres formes de transferència de calor:

Transferència de calor conductora o conductiva

El fluix d'energia tèrmica a través d'una substància des d'una regió més alta a una més baixa de temperatura. Els plàstic de bromera thermoset reduïxen la transferència de calor conductiva degut en part a tindre vínculs moleculars molt solts; ademés les cèlules de la bromera d'esprai instalada són no s'omplin en aire, en el cas de bromera de cèlula oberta o de bromera de cèlula cerra d'o 245fa.

Transferència de calor radiant

Procés pel que l'energia calorífica en forma de llum (normalment IR, és dir, infrarroja, a no ser que el substrat estiga lo prou calent para a allumenar en la gama visible) s'emet més fortament per superfícies tébees i és absorbida per atres materials, especialment aquells de baixa reflectividad IR (com l'acabament negre mat). La transferència de calor radiant no requerix un mig. Els materials d'aïllament en epuma, com l'aïllament de bromera en esprai, són opacs a la radiació tèrmica, com els materials més sòlits.

Transferència de calor convectiva

Calor que es crea en qualsevol lloc, que és transportat per mig d'un decorregut, com a aigua o, en el nostre cas, l'aire. L'atribut més important de l'aïllant de bromera en esprai, és la capacitat de sagellat de l'aire, creant un envolvente hermètic a mida dins de l'estructura de l'edifici. El benefici afegit del sagellat de l'aire és la capacitat de bloquejar la transferència de calor convectiva durant els mesos de calor i viceversa, ya que la calor no pot escapar a través dels clavills en la envoltura de l'edifici que causaria el moviment d'aire per infiltració com a mig de transport.