Anar al contingut

Brizziíta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Brizziíta

La brizziíta és la forma mineral d'un òxit de sodi i antimoni de composició NaSb5+O3. Descrita en 1994 per Filippo Olmi i Cessara Sabelli per la seua presència en la mina Cetine (Toscana, Itàlia),[1] el seu nom fa referència a Giancarlo Brizzi (1936-1992), coleccionista de minerals que va descobrir els primers espècimen.[2]

Propietats

La brizziíta és un mineral transparent incoloro, de color rosa o groc en agregats, en lluentor nacarado.[2][3] És elàstic i bla —2,5 en l'escala de Mohs— en una densitat de 4,80 g/cm³.[3][4] Cristaliza en el sistema trigonal, classe romboèdrica (3).[3] La seua estructura correspon a una disposició octaèdrica tipo ilmenita: s'alternen capes d'octaedres distorsionats que compartixen Na+ en els extrems, en capes que compartixen Sb5+. Abdós capes estan vinculades entre sí en compartir cares dels octaedres.[1] El contingut d'antimoni de la brizziíta és del 63% i el de sodi pròxim al 12%.[4]

Morfologia i formació

La brizziíta forma cristals hexagonals laminados de fins a 2 mm, aplanados en {0001}, en agregats densos i incrustaciones. Són habituals les macles, en {0001} i polisintéticas. La brizziíta és un mineral originat per l'alteració d'estibinita en una calcàrea molt silicificada. Apareix associat a estibiconita, mopungita, cetineíta i senarmontita.[5]


Referències