Anar al contingut

Briza minor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Briza minor

Briza minor és una espècie de planta herbàcea pertanyent a la família de les poàcees. És originària d'Europa en la regió del Mediterràneu.


Descripció general

Herba delicada, anual, erecta, de fins a 6 dm d'alt. Florix de març a juliol (agost).

Brot Els brots erectes o ascendents, estriats, glabres, envolts per baines i marcats per constricció en forma d'anells de color café obscur que deixen com a cicatriu el punt d'inserció de les baines.

Fulls Les fulles són alternes, dispostes en 2 rencs sobre el talle, en les venes paraleles. En lígula de 3-6 mm. Làmina oblongo-lanceolada o llanceolada, de 3-8 cm de llarc i 0,2-0,8 cm d'ample, plana, glabra en àpiç acuminat.

Inflorescència És una panícula de fins a 20 cm de llarc, ubicada en la punta del talle, molt laxa, ramificada i oberta, delicada; les ramitas llargues, prim, ondulades. Cada ramita termina en una espigueta colgante, menuda, triangular. Espiguillas infladas, de contorn ovado, de 2-3,5 mm.

Frut Cariopsis de contorn circular a obovat en la base en punta de 0,7-1,2 mm x 0,5-0,8 mm, comprimida, color café groguenc a café taronja. Una sola llavor fusionada a la paret del frut.

Hàbitat

Ruderal i arvense, comú en herbars, pasturages i terrenys escarpados.

Distribució general

És nativa d'Europa, de la regió del Mediterràneu, pero es troba naturalisada en moltes parts templades del món.

Taxonomia

Briza minor va ser descrita per Carles Linneo i publicada en Species Plantarum 1: 70. 1753.[1]

Etimologia

Briza: nom genèric que es referix a que les més lleus oragets d'aire mouen les seues inflorescència en una tremolació.[2]

minor: epítet llatí que significa "la més menuda"[3]

Sinonímia
  • Briza gracilis G.Nicholson
  • Briza minima Hort. ex Nicholson
  • Briza virens L.
  • Briza virens Walter[1]
  • Briza aspera Knapp
  • Briza deltoidea Burm.f.
  • Briza gracilis G.Nicholson
  • Briza trichotoma Steud.[4][5]

Nom vernàcul

Castellà: amors nous, caracolillos, cupidillos ruines, zarcillitos, pendientitos de la reina.[6]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Briza minor». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 de giner de 2014.
  2. ↑ Watson L, Dallwitz MJ. (2008). «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Consultat el 19 d'agost de 2009. (en anglés)
  3. ↑ En Epítets Botànics
  4. ↑ Briza minor en PlantList
  5. ↑ «Briza minor». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 16 de giner de 2014.
  6. ↑ «Briza minor». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 20 de giner de 2010.

Bibliografia

  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  3. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  4. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A.O. Chater. 1994. Alismataceae a Cyperaceae. 6: i–xvi, 1–543. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.
  5. Edgar, I. & H. I. Connor. 2000. Gramineae. Fl. New Zealand 5: 1–650.
  6. Espill Serna, A., A. R. López-Ferrari & J. Valdés-Reyna. 2000. Poaceae. Monocot. Mexic. Sinopsis Floríst. 10: 7–236 [and index].
  7. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  1. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.

Enllaços externs