Anar al contingut

Bristol Coanda Monoplanes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bristol Coanda Monoplanes

Els Bristol Coanda Monoplanes varen ser una série d'entrenadors monoplanos dissenyats pel dissenyador rumà Henri Coandă per a la companyia britànica British and Colonial Aeroplane Company.

A partir de 1912 es varen construir vàries versions de l'avió, tant en cabines en tàndem com en cabines una al costat de l'atra. El Ministeri de Guerra va comprar varis d'ells per a utilisar-los com a avions d'entrenament en el Real Cos Aéreu. Les compres internacionals es varen realisar per part d'Itàlia i Romania. Un eixemplar perdura en el Museu d'Aeronàutica Gianni Caproni, Trento, Itàlia.

Disseny i desenroll

Un Bristol Coanda en 1912.

El dissenyador d'avions rumà Henri Coandă es va unir a Bristol en giner de 1912. El seu primer disseny per a Bristol va ser un entrenador monoplà biplaza, un desenroll del Bristol Prier Monoplane, controlat per deformació alar. El primer prototip va volar en març de 1912. Varen seguir una série d'avions similars, en cabines en tàndem i una al costat de l'atra, coneguts com School Monoplane i Side by Side Monoplane.

Es va construir un derivat més potent per a participar en un concurs per a proporcionar avions al Ministeri de Guerra britànic. Es varen construir dos avions, coneguts com Competition Monoplanes, que es varen inscriure en la competició, junt en dos biplanos Bristol Gordon England. Els avions varen ser pilotats per Harry Busteed, pilote de proves de Bristol, i James Valentine.[1]

Els avions varen obtindre bons resultats en la competició, varen obtindre el quint lloc i varen ser descrits en eixe moment com "ben dissenyats i ben construïts", encara que varen ser criticats per ser "pesats per a la superfície de l'ala" i estar carents de potència.[2] Açò va donar lloc a que el Ministeri de Guerra els comprara per a utilisar-los com a avions d'entrenament pel Real Cos Aéreu. Estos dos avions varen formar la base per a un entrenador militar revisat, el Military Monoplane, que tenia una envergadura major.

El Military Monoplane va servir més tart de base per al Bristol TB.8, i varis d'ells varen ser reconstruïts per a convertir-se en TB.8.

Historial operacional

Monument en Wolvercote, Oxfordshire, als tinents Edward Hotchkiss i Claude Bettington, morts en un accident de Bristol Coanda en 1912.

Els primers monoplanos School i Side by Side varen entrar en servici en les escoles de vol operades per Bristol en Larkhill i Brooklands. Es varen vendre un avió School i dos avions Side by Side a Itàlia, i quatre avions School i tres avions Side by Side a Romania.

Els dos Competition Monoplane varen ser adquirits pel Ministeri de Guerra despuix de la Competició d'Avions Militars i varen ser utilisats com a entrenadors per el RFC. No obstant, el 10 de setembre de 1912, un dels Competition Monoplane es va estrelar en Godstow Road, Lower Wolvercote, Oxfordshire, morint als tinents Edward Hotchkiss i Claude Bettington.[3] Si be es va deure a que un dels cables de arriostrament es va desprendre, va resultar en una prohibició de vol de cinc mesos a tots els monoplanos per part de l'ala militar del RFC.

A pesar d'esta prohibició, Romania i Itàlia varen comprar Military Monoplane i es va concedir una llicència de producció a Caproni (encara que esta llicència va ser posteriorment cancelada i Caproni solament va construir dos eixemplars).

Referències

  1. ↑ «The Military Competition Machines». Flight. Flightglobal (1912-08-03). Consultat el 2013-10-13.
  2. ↑ «Military Trials». Flight (1912-11-02).
  3. ↑ «RAF Museum». Archivat des de l'original, el 2007-07-04. Consultat el 2007-07-19.