Brickellia veronicifolia
Brickellia veronicifolia és una espècie de planta pertanyent a la família de les asteráceas, nativa de Norteamérica. Coneguda vulgarmente com peistó, entre uns atres noms comuns, es considera una planta medicinal.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbust molt ramificat des de la base, pubérulo a densament pubescente en totes les seues parts, de fins a 90 cm d'alt. Els fulls, casi sempre opostes, són ovadas o reniformes, de fins a 1.5 cm d'ample i 2.5 cm de llarc, en peciols d'uns 5 mm de llarc, àpiç redonejat i marge crenado. La inflorescència és una panícula hojosa de cabezuelas sésiles o molt breument pedunculadas, d'involucre campanulado d'al voltant d'1 cm de llarc, en unes 18 a 30 flors del disc, de corola color blanc o crema en tenyides rosades o púrpures. El frut és una cipsela hispídula de color gris-marró, d'uns 4 mm de llarc, en un vilano de cerdes blanques barbeladas.[1] Florix en autumne.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Brickellia veronicifolia es distribuïx des de l'oest de Texas fins al sur de Mèxic. Habita en zones de clima templat i semiárido en vegetació de xara xerófilo i pasturage, aixina com en zones pertorbades de bosc templat.[1][3]
Etnobotánica
[editar | editar còdic]El peistó és usat en medicina tradicional mexicana per a tractar una gran varietat d'afeccions, en especial aquelles que alteren el sistema digestiu.[3] Varis estudis han comprovat el seu efecte analgésico i hipoglucemiante.[4][5] Els seus principals components actius són del grup dels flavonoides, incloent la brickellina,[6] aixina com 7 diterpenos de labdano.[7]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Brickellia veronicifolia va ser descrita en 1852 per Torra Gray, sobre un basónimo de Carl Sigismund Kunth, en Smithsonian Contributions to Knowledge 3(5): 85.[8]
Etimologia
[editar | editar còdic]- Brickellia: nom genèric otorgat en honor del mege i naturaliste nortamericà John Brickell (1749-1809).[9]
- veronicifolia: epítet específic que significa "en fulls de Veronica", per la semblança en este gènero de plantes.
Sinonímia
[editar | editar còdic]- Brickellia galeottii A.Gray
- Brickellia petrophila B.L.Rob.
- Brickellia petrophila var. umbratilis B.L.Rob.
- Brickellia veronicifolia var. petrophila (B.L.Rob.) B.L.Rob.
- Brickellia veronicifolia var. senilis B.L.Rob.
- Brickellia veronicifolia var. typica B.L.Rob.
- Brickellia veronicifolia var. umbratilis (B.L.Rob.) B.L.Rob.
- Bulbostylis veronicifolia (Kunth) DC.
- Coleosanthus galeottii (A.Gray) Kuntze
- Coleosanthus veronicifolius (Kunth) Kuntze
- Coleosanthus veronicifolius var. petrophilus (B.L.Rob.) S.F.Blake
- Coleosanthus veronicifolius var. senilis S.F.Blake
- Coleosanthus veronicifolius var. umbratilis S.F.Blake
- Eupatorium glechomifolium Moc. ex DC.
- Eupatorium veronicaefolium Kunth orth. var.
- Eupatorium veronicifolium Kunth[10]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Chilaco blanc, governadora, gordolobo corrent, herba del haito, herba del jaito, herba del gos, mejorana de camp, oreganillo, organito, peisto, peistó chiquito, peistom, peistón, pestón, pextón, sañate, sayahuaxtle.[3][11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Calderón de Rzedowski, Graciela, i Jerzy Rzedowski (2010). [1], Pátzcuaro: Institut d'Ecologia/CONABIO, pp. 785. ISBN 978-607-7607-36-6.
- ↑ «Brickellia veronicifolia» (en anglés). Flora of North America. Consultat el 28 d'octubre de 2022.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Peisto o peistom». Biblioteca Digital de la Medicina Tradicional Mexicana. Consultat el 28 d'octubre de 2022.
- ↑ Palaus-Espinosa, Francisco, et al.(2008).«Antinociceptive, hypoglycemic and spasmolytic effects of Brickellia veronicifolia».Journal of Ethnopharmacology.118(3)
- 448-454.doi:10.1016/j.jep.2008.05.012.Consultat el 29 d'octubre de 2022.
- ↑ Pérez-Gutiérrez, Rosa Martha, et al.(1998).«Activitat hipoglucemiante de Bouvardia terniflora, Brickellia veronicaefolia i Parmentiera edulis».Salut Pública de Mèxic.40(4)
- 354-358.Consultat el 29 d'octubre de 2022.
- ↑ Roberts, Margaret F., et al.(1984).«Brickellin, a novell flavone from Brickellia veronicaefolia and B. chlorolepis».Phytochemistry.23(1)
- 163-165.doi:10.1016/0031-9422(84)83099-X.Consultat el 29 d'octubre de 2022.
- ↑ Calderón, J.S., et al.(1983).«Labdane diterpenes from Brickellia veronicaefolia».Phytochemistry.22(8)
- 1783-1785.doi:10.1016/S0031-9422(00)80271-X.Consultat el 29 d'octubre de 2022.
- ↑ «Brickellia veronicifolia (Kunth) A. Gray» (en anglés). Tropicos.org. Consultat el 28 d'octubre de 2022.
- ↑ Charters, Michael L.. «Page BL-BY» (en anglés). Califòrnia Plant Names. Consultat el 28 d'octubre de 2022.
- ↑ Real Jardí Botànic de Kew. «Brickellia veronicifolia (Kunth) A.Gray» (en anglés). Plants of the World Online. Consultat el 28 d'octubre de 2022.
- ↑ Sánchez Garibay, Fernando. «Governadora». Enciclopèdia Guerrerense. Consultat el 29 d'octubre de 2022.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Brickellia veronicifolia en Naturaliste: observacions georreferenciadas i informació general
- Este artícul conté una traducció derivada de «Brickellia veronicifolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.