Brachypodium phoenicoides és una espècie d'herba pertanyent a la família de les gramínees.

Brachypodium phoenicoides (Brachypodium phoenicoides)


Descripció

Són plantes perennes, rizomatosas, en rizoma ramificat. Tallos de fins a 125 cm, erectos, en 1-2 nucs, glabros o llaugerament escábridos baix de l'inflorescència. Fulls casi totes basals, rígides, molt freqüentment velutinas; lígula d'1-2 (-2,5) mm, generalment truncada, coriácea, freqüentment ciliolada en el marge; llim de fins a 50 cm x 0,5-2 (-5) mm, generalment convoluto, rara volta pla en la mitat inferior, en nervis numerosos molt marcats, els més principals en esquena freqüentment plana. Mechó en raquis de 5-23 cm, recte, rígit, en 4-12 espiguillas. Pedúnculs de (1-) 2-3 (-6,5) mm. Espiguillas de (12-) 20-40 (-56) mm, generalment falcadas abans de la antesis, glabras o velutino-seríceas, en 5-25 flors. Glumes laneeoladas, coriàcees, agudes, mucronadas; l'inferior de (2,5-) 3,5-7 (-8) mm, en 3-6 nervis; la superior de (4,5-) 6-9 mm, en 7 nervis, mucronada o en aresta de c. 1,5 (-3) mm. Pálea de 6,5-10 mm, lanceolado-elíptica, llaugerament truncada, ciliat-escábrida. Anteres de (3,5-) 4-6,2 mm. Cariopsis molt més talla que la pálea, lliure. 2n = 28. Florix i fructifica de juny a juliol.[1]

Distribució i hàbitat

Es troba en herbars i pasturages sobre sols bàsics. Es distribuïx per l'oest de la Regió mediterrànea, Yugoslàvia, Grècia, Macaronesia (Madeira).

Taxonomia

Brachypodium phoenicoides va ser descrita per (L.) Roem. & Schult. i publicat en Systema Vegetabilium 2: 740. 1817.[2]

Citologia

Número de cromosomes de Brachypodium phoenicoides (Fam. Gramineae) i táxones infraespecíficos: n=14[3]

Etimologia

El nom d'este gènero deriva del grec brachys (curt) i podion (peu menut), en referència a les espiguillas subsésiles.[4]

phoenicoides: epítet latino que significa "com a púrpura".[5]

Sinonímia
  • Brachypodium caespitosum var. phoenicoides (L.) Benth.
  • Brachypodium frenchii Sennen ex St.-Yves
  • Brachypodium gandogeri Hack. Ex Gand.
  • Brachypodium littorale Roem. & Schult.
  • Brachypodium longifolium P.Beauv.
  • Brachypodium macropodum Hack.
  • Brachypodium velutinum Sennen
  • Bromus longifolius Schousb.
  • Bromus phoenicoides (L.) Steud.
  • Festuca littoralis (Roem. & Schult.) Steud.
  • Festuca phoenicoides L.
  • Poa phoenicoides (L.) Koeler
  • Schedonorus phoenicoides (L.) Roem. & Schult.
  • Triticum phoenicoides (L.) Brot.[6]

Nom comú

Botea, boteo, brossa basta, fenal (2), fenás, fenaç, lactón, lastón (6), vallico.[7]

Referències

  1. ↑ Brachypodium phoenicoides en Flora Vascular
  2. ↑ «Brachypodium phoenicoides». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 15 de decembre de 2013.
  3. ↑ Números cromosomáticos de plantes occidentals, 696-707. Gallego, M. J. & S. Talavera (1994) Anals Jard. Bot. Madrit 51: 280
  4. ↑ Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Consultat el 19 d'agost de 2009.
  5. ↑ En Epítets Botànics
  6. ↑ Brachypodium phoenicoides en PlantList
  7. ↑ «Brachypodium phoenicoides». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 16 de decembre de 2013.

Enllaços externs

Commons