Anar al contingut

Bouguer (cràter marcianà)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Bouguer Crater from CTX.JPG
Bouguer (cràter marcianà)
Este artícul és sobre el cràter marcianà; per al cràter llunar, vore Bouguer (cràter).

Bouguer és un cràter d'impacte en el quadràngul del Sinus Sabaeus de Mart, de coordenades 18,7° S i 332,8° W. El seu diàmetro és de 107 km, i deu el seu nom a Pierre Bouguer, físic i hidrógrafo francés (1698-1758).[1]

Quan un cometa o asteroide colisiona en la superfície de Mart en velocitats elevades crea un cràter d'impacte. Les capes dels cràters són visibles en el dispositiu HiRISE (High Resolution Imaging Science Experiment) tal com es pot apreciar en les imàgens adjuntes. Estes capes poden ser formades per distints processos. En la Terra, les capes superiors de roca són a sovint formades baix un llac o una atra massa d'aigua. No obstant, en Mart moltes capes poden estar formades per l'acció de les aigües subterrànees.

Estratificació del terreny

[editar | editar còdic]
Archiu:Groundwaterseries8final.jpg
Els estrats poden ser formats per l'aigua subterrànea que fluïxen en superfície depositant minerals i cementando sediment. Les capes endurides són consegüentment més resistents a l'erosió. Este procés pot ocórrer en lloc de les capes que es formen baix llac com en la Terra.

Algunes ubicacions del planeta roig mostren grups de roques estratificadas.[2][3] Els estrats de roca es presenten baix les capes resistents dels pedestals dels cràters, en la plataforma de molts cràters d'impacte grans, i especialment en l'àrea denominada Aràbia.[4][5] Curiosament, en alguns llocs les capes spsrecen colocades en patrons regulars.[6][7] S'ha sugerit que els estrats varen poder ser formats per volcans, pel vent, o per depòsits en el fondo d'antics llac o mars. No obstant, els càlculs i les simulacions efectuades mostren que les zones a on mana l'aigua subterrànea en minerals dissolts coincidixen en les ubicacions en capes de roca abundants. Segons estes idees, els canons profunts i els cràters grans rebrien l'aigua que prové del subsol. Molts cràters en l'àrea d'Aràbia de Mart contenen grups d'estrats. Algunes d'estes capes poden haver resultat de canvis de clima. L'inclinament de l'eix de rotació de Mart ha canviat repetidament en l'antiguetat, en variacions grans en ocasions. Per estes variacions de clima, en temps l'atmòsfera de Mart va poder ser molt més grossa i contindre més pols. La cantitat de la pols atmosfèrica també ha aumentat i decreixcut. Es creu que estos canvis freqüents varen ajudar a depositar materials en els cràters i en atres llocs baixos. El fluix d'aigua mineralizada des del subsol cementó estos materials. El model també pronostica que en acabant de que un cràter es reblix de roques estratificadas; es formen capes adicionals en l'àrea al voltant del cràter. Igualment, el model pronostica que les capes també poden haver-se format en les regions situades entre cràters; capes d'estrats en estes regions han segut observades.

Les capes poden ser endurides per l'acció de l'aigua subterrànea. L'aigua del subsol de Mart provablement recorre en el seu interior centenars de quilómetros, i en el procés dissol molts minerals en passar a través de les roques. Quan esta aigua fluïx en àrees baixes que contenen sediment, s'evapora en la prima atmòsfera i deixa làmines de minerals en forma de depòsits i/o agents cementantes. Consegüentment, les capes de pols no són fàcilment erosionables despuix mentres permaneixen juntes per la cementación. En la Terra, les aigües riques en minerals a sovint s'evaporen formant grans depòsits de varis tipos de sales i d'uns atres mineralés. A voltes l'aigua fluïx a través d'aqüífers en la Terra, i s'evapora en superfície tal i com s'ha supost per a Mart. Una ubicació a on açò ocorre en la Terra és en la Gran Conca Artesiana d'Austràlia.[8] En la Terra, la durea de moltes roques sedimentarias, com les areniscas, és en gran part deguda al ciment depositat per l'aigua passant a través d'arenes silíceas.

Llectura recomanada

[editar | editar còdic]
  • Grotzinger, J. and R. Milliken (eds.). 2012. Sedimentary Geology of Mars. SEPM.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Gazetteer of Planetary Nomenclature | Bouguer». International Astronomical Union. Consultat el 4 de març de 2015.
  2. The Mars Journal.1
    5.doi:10.1555/mars.2005.0002.
  3. Science.290(5498)
    1927–1937.doi:10.1126/science.290.5498.1927.
  4. Journal of Geophysical Research.112doi:10.1029/2006JE002875.
  5. Journal of Geophysical Research.113
    12001.doi:10.1029/2007JE002973.
  6. Science.322(5907)
    1532–5.doi:10.1126/science.1161870.
  7. Lewis, K. W., O. Aharonson, J. P. Grotzinger, A. S. McEwen, and R. L. Kirk (2010), Global significance of cyclic sedimentary deposits on Mars, Llunar Planet.
  8. Habermehl, M. A. (1980) The Great Artesian Basin, Austràlia.