Anar al contingut

Bots de Yacyretá-Apipé

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els bots de Yacyretá-Apipé (del guaraní Plantilla:Lang-gn) eren una regió de ràpits i chicotetes catarates que interrompien la navegabilitat del riu Paraná a l'altura de la ciutat d'Ayolas en Paraguay i Ituzaingó en la província de Corrents, Argentina. Hui es troben sumergits en el llac artificial de 1600 km² produït per les obres de la represa hidroelèctrica de Yacyretá, que es va ubicar precisament allí per la diferència de nivell del riu que va originar els ràpits.

Característiques geogràfiques

[editar | editar còdic]

El riu Paraná, despuix de rebre al Iguazú en la frontera entre Brasil, Paraguai i Argentina, modifica el seu curs nort–sur per a orientar-se progressivament cap a l'oest; en esta zona, el seu llit està excavat sobre un substrat de basalt poroso que presenta fractures importants en varis punts. La major d'estes falles secciona diagonalment la totalitat de la província de Corrents; esta interseca el llit del Paraná uns 90 quilómetros ric avall de la ciutat de Posades en una paret basàltica de considerable gruixa.

S'especula en que la presència d'esta paret desviava antigament el curs del riu, duent-ho en direcció surest pels bajíos que hui componen el sistema del Iberá. L'erosió va obrir finalment, no obstant, una brecha en la pedra, donant lloc a bots d'escassa altura. El curs subsegüent del riu és regular, sobre un llit aluvial fonamentalment arenenc, i conseqüentment de major esgambi. Els últims espolones de pedra conformaven les illes de Yacyretá, Apipé Gran i Talavera. Les actuals instalacions de la represa han sumergit esta última per complet, aixina com el 80% de la primera.

Situació històrica

[editar | editar còdic]

Els bots de Yacyretá-Apipé constituïen el primer gran obstàcul a la navegació del Paraná aigües dalt, ya que des de la seua desembocadura fins a este punt la totalitat del mateix és fàcilment navegable. Sebastián Gaboto va tindre que detindre el seu recorregut exploratori en 1527 en topar-se en ells, i no va ser fins que el comodoro Thomas Jefferson Page els afranquira a bordo del vapor Alpha en 1860 que es va comprovar que era possible travessar-los en sentit descendent. En la construcció de la represa es va dissenyar també una esclusa que permet afranquir els 24 metros de desnivell entre la part superior i l'inferior del curs del riu.


Referències

[editar | editar còdic]