Bot de cavall

Bot de cavall

Bot de cavall realisat per una gimnasta.

El bot de cavall, també denominat bot de potro, cavall o caballete és una de les disciplines en aparats que conformen el circuit de gimnàsia artística en les competicions d'este deport, tant masculines com a femenines. L'abreujament d'esta prova per a les calificacions dels events gimnàstics és VT, pel terme en anglés "vault".

El cavall és un dels sis aparats principals de la gimnàsia artística tant per a dònes com per a hòmens, segons ho establix la Federació Internacional de Gimnàsia (FIG). La prova es caracterisa pel seu émfasis en la velocitat, la força explosiva i l'agilitat: el gimnasta genera energia cinètica durant la carrera d'aproximació, la transforma en moment llineal i angular en contactar en la taula d'impuls, i refina eixe moment durant el respal sobre la taula per a conseguir la distància, l'altura i les rotacions desijades abans de l'aterrisage. Es tracta, per tant, d'una disciplina que combina tècnica i atletisme, exigint força explosiva, precisió biomecánica i control corporal.

En la seua forma moderna, l'aparat consta d'una pista de carrera, una taula d'impuls, una taula de bot i una zona d'aterrisage. La taula de bot va reemplaçar al tradicional cavall de bots a partir de 2001, oferint major estabilitat i seguritat i permetent als gimnastas eixecutar bots més complexos i de major altura. El gimnasta aborda l'aparat en una carrera d'aproximació, s'impulsa sobre la taula i realisa una série d'elements acrobàtics —girs, volantins i estiramientos— abans d'intentar un aterrisage controlat.

Els bots es classifiquen segons el seu nivell de dificultat, determinat pel número de girs i volantins realisats, en particular durant la segona fase de vol posterior al contacte en la taula, aixina com per l'eixecució tècnica. Els juges evaluen tant l'eixecució (forma i tècnica) com la dificultat de la rutina, conforme als criteris establits en el Còdic de Puntuació de la FIG. Ya que l'eixecució completa dura solament uns segons, el gimnasta deu generar suficient velocitat d'aproximació, altura i rotació per a completar els elements acrobàtics en un temps molt breu, minimisant ademés el temps de respal sobre la taula per a maximizar la rotació en l'aire.

En competició, el bot sol constar d'un únic intent per gimnasta, encara que en certes modalitats es permeten dos intents, contabilisant-se la millor calificació. Pel seu caràcter espectacular, és un dels events més destacats tant en les competicions individuals com per equips.

L'aparat

Image de bot de cavall de 1963, en l'aparat utilisat llavors.

Les primeres formes del potro varen ser inventades per l'alemà Fiedrich Ludwing Jahn. L'aparat representava un cavall, molt semblat al cavall en arzones solament que sense els arcs; era conegut antigament com el cavall de bot. El potro es colocava, en la seua dimensió allargada perpendicular a la carrera de la dòna, i paralel a la carrera que realisava el home. Este tipo de potro va ser utilisat en els Jocs Olímpics casi durant un sigle, començant en el bot a cavall masculí en els primers jocs Olímpics moderns d'Atenes 1896 i terminant en els Jocs Olímpics d'Estiu del 2000.

Durant anys s'havia culpat al cavall de bot de molts accidents. En 1988, la gimnasta nortamericana Julissa Gómez va tindre un accident en l'aparat pel que va terminar paralítica. Va morir a causa de complicacions de les seues lesions tres anys despuix. Durant el calfament en els Goodwill Games de 1998, el gimnasta chinenc Sang Lan va caure del potro i va quedar paralítico per una lesió en les vèrtebres cervicals. En una série de chocs quan el cavall es va instalar a una altura molt baixa en els jocs olímpics del 2000, els gimnastas ya siga que colpejaven en la vora frontal, o tenien mals aterrisages a causa dels problemes pel posicionament incorrecte de les seues mans durant el rebuge.

Despuix dels problemes de 1988, 1998 i 2000, la Federació Internacional de Gimnàsia (FIG) revaluó i va canviar la forma del potro, argumentant per un costat major seguritat per als gimnastas i el desig de facilitar acrobàcia de major dificultat, per l'atre. El Campeonat Mundial de Gimnàsia Artística de 2001 va ser la primera competició internacional en la que es va fer us de la nova “taula de bot”, que era un aparat fabricat per l'empresa holandesa d'aparats de gimnàsia Janssen-Fritsen des de mediats dels anys noranta. Contava en una superfície plana, més allargada i acolchonada casi paralela al sol, que s'inclina gradualment cap a avall en la vora més propenca al trampolí, per la seua semblança a una llengua els gimnastas varen malnomenar aixina "la llengua" a l'aparat. El nou aparat és més segur que l'antic aparat. En el 2007, el gimnasta jovenil holandés Imke Glas va tindre una séria lesió despuix d'una caiguda en un bot.

Dimensions

• Llongitut: 120 centímetros +- 1 cm
• Esgambi: 35 centímetros +- 1 cm
• Altura
  • Hòmens: 135 centímetros +- 1 cm
  • Dònes: 125 centímetros +- 1 cm
• Àrea de la carrera
  • Llongitut: 2500 centímetros +- 10 cm
  • Esgambi: 100 centímetros +- 1 cm

Rutines

Composició d'imàgens del bot de cavall masculí en els Jocs Olímpics de Londres 2012.

Per a eixecutar un bot, el gimnasta corre a lo llarc d'una pista de bot (l'anomenada carrera), que usualment està acolchada o tapizada. Realisa un impuls (talacha) que ho du al trampolí i bota cap a la part superior del cavall en les seues mans. Per a bots de la família Yurchenko, el gimnasta posarà les seues mans en una colchoneta situada abans del trampolí, fa una redondilla cap al trampolí i acte seguit entra al cavall en un flic flac (back handspring). La fase de vol pot ser tan simple com passar en el bot sobre l'aparat, o tan complicada com eixecutar varis girs i regressos en l'aire. Posteriorment, el gimnasta aterrisa a l'atre costat de l'aparat.

Vore també

Modalitat masculina

• Anelles
• Sol (gimnàsia)
• Barres paraleles
• Cavall en arcs
• Barra fixa

Modalitat femenina

• Barres asimètriques
• Barra d'equilibri
• Sol (gimnàsia)