Anar al contingut

Boscs d'animals marins

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els boscs d'animals marins (en anglés: marine animal forests) són comunitats bentónicas marines formades per estructures tridimensionals d'animals sésiles que actuen com ingeniers d'ecosistemes autogénicos. Estos organismes —principalment esponges, octocorales, bivalvats, briozoos, poliquetos i tunicados— creen noves casetes ecològiques i superfícies de colonisació per a atres organismes, potenciant les funcions i servicis ecosistémicos.[1] Constituïxen una de les comunitats bentónicas més esteses dels oceans del món, especialment en latitut templades, encara que permaneixen comparativament menys estudiades que atres ecosistemes marins com els secs de coral o els boscs de macroalgas.[2]

  • Bosc d'animals (Ascidias Colonials).
    Bosc d'animals (Ascidias Colonials).
  • Bosc d'animals (Invertebrats sesiles).
    Bosc d'animals (Invertebrats sesiles).
  • Bosc d'animals i buceador.
    Bosc d'animals i buceador.
  • Bosc d'animals (Octocoral: Tripalea clavaria )
    Bosc d'animals (Octocoral: Tripalea clavaria )
  • Bosc d'animals (Poliquetos)
    Bosc d'animals (Poliquetos)

Història del concepte

[editar | editar còdic]

Els boscs d'animals marins existixen des de l'era Paleozoica, quan crinoideos pedunculados dominaven el fondo marí.[2] El concepte en sí no és recent: en 1869, Alfred Russel Wallace es va referir als "boscs d'animals" (animal forests) en descriure secs dominats per corals i esponges en The Malay Archipelago.[3]

Una definició consensuada va ser proposta més recentment a través d'un taller científic específicament dedicat al tema. Esta definició descriu els boscs d'animals marins com a estructures tridimensionals formades per animals bentónicos que actuen com a ingeniers d'ecosistemes autogénicos, creant noves casetes ecològiques i superfícies de colonisació per a atres organismes, i potenciant en última instància el recapte de funcions i servicis ecosistémicos.[4] Esta definició es recolza en caracterisació anteriors que emfatisaven la naturalea biogénica, la complexitat estructural i la prevalença d'organismes filtradores de llarga vida, com a esponges, corals, bivalvats, hidrozoos i briozoos.[5][2]

En l'actualitat, estes comunitats estan guanyant creixent reconeiximent per la seua importància ecològica i el seu potencial com a candidates a solucions basades en la naturalea per a la conservació marina.[4]

Distribució

[editar | editar còdic]

Els boscs d'animals marins es distribuïxen en tots els oceans del món i comprenen latitut des de les regions tropicals fins a les polars.[2] En ecosistemes templats, estes comunitats solen prosperar a profunditats d'entre 30 i 150 m, a on la disponibilitat reduïda de llum llimita la competència en macroalgas i favorix l'establiment d'animals filtradores.[6][7]

No obstant, baixe condicions ambientals específiques —com reduïda penetració de llum, alta sedimentación, forta pressió de herbivoría, presència de parets verticals o zones d'intensa circulació de l'aigua— els boscs d'animals poden desenrollar-se a profunditats considerablement menors. Eixemples de boscs someros han segut descrits en sistemes semicerrados o en morfologia de fiort, com en Lough Hyne (Irlanda),[8] en fiorts de Nova Zelanda,[9] en el Adriático septentrional,[10] i en el canal Bathurst de Tasmania (Austràlia).[11]


En Amèrica del Sur, els boscs d'animals han segut registrats tant en costes expostes del oceà Pacífic en Chile[12][13] com en fondos someros del oceà Atlàntic en Argentina.[14] Els fiorts i parets verticals sumergides de la Illa dels Estats (Terra del Fòc, Argentina) alberguen boscs d'animals d'elevada complexitat estructural, documentats a profunditats de fins a 25 m i comparables als descrits en atres sistemes de fiort del món.[15] En el Oceà Austral, els boscs d'animals inclouen comunitats dominades per esponges jagantes, gorgonias i crinoideos.[16]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Orelles C, Samaai T, Allcock AL, Mohn C, Reimer JD, Rossi S (2022) Marine animal forests of the world: definition and characteristics. Res Idees Outcomes 8:i96274. doi:10.3897/rio.8.i96274
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Rossi S, Bramanti L, Gori A, Orelles C (2017) An overview of the animal forests of the world. En: Rossi S, Bramanti L, Gori A, Orelles C (eds) Marine animal forests. Springer International Publishing. doi:10.1007/978-3-319-17001-5_1-1
  3. ↑ Wallace AR (1869) The Malay Archipelago. Macmillan, Londres.
  4. ↑ 4,0 4,1 Orelles C, Samaai T, Allcock AL, Mohn C, Reimer JD, Rossi S (2022) Marine animal forests of the world: definition and characteristics. Res Idees Outcomes 8:i96274. doi:10.3897/rio.8.i96274
  5. ↑ Rossi S (2013) The destruction of the 'animal forests' in the oceans: towards an over-simplification of the benthic ecosystems. Ocean Coast Manag 84:77–85. doi:10.1016/j.ocecoaman.2013.07.004
  6. ↑ Cerrano C, Bastari A, Calcinai B, Vaig donar Camillo C, Pica D, Puce S, Valisano L, Torsani F (2019) Temperate mesophotic ecosystems: gaps and perspectives of an emerging conservation challenge for the Mediterranean Siga. Eur Zool J 86:370–388. doi:10.1080/24750263.2019.1677790
  7. ↑ Bell TW, Micaroni V, Harris B, Strano F, Broadribb M, Rogers A (2024) Global status, impacts, and management of rocky temperate mesophotic ecosystems. Conserv Biol 38:i13945. doi:10.1111/cobi.13945
  8. ↑ Bell JJ, Barnes DKA (2000) The influences of bathymetry and flow regime upon the morphology of sublittoral sponge communities. J Mar Biol Assoc UK 80:707–718. doi:10.1017/S0025315400002538
  9. ↑ Harris BD, Davy SK, Bell JJ (2021) Benthic community composition of temperate mesophotic ecosystems (TMÉs) in New Zealand: sponge domination and contribution to habitat complexity. Mar Ecol Prog Ser 671:21–43. doi:10.3354/meps13758
  10. ↑ Piazzi L, Turicchia I, Rindi F, Falace A, Gennaro P, Abbiati M, Bandelj V, Calcinai B, Ciriaco S, Costantini F, Gianni F, Kaleb S, Puce S, Ponti M (2023) NAMBER: a biotic index for assessing the ecological quality of mesophotic biogenic reefs in the northern Adriatic Siga. Aquat Conserv Mar Freshw Ecosyst 33:298–311. doi:10.1002/aqc.3922
  11. ↑ Barrett NS, Edgar GJ (2010) Distribution of benthic communities in the fjord-like Bathurst Channel ecosystem, South-Western Tasmania, a globally anomalous estuarine protected area. Aquat Conserv Mar Freshw Ecosyst 20:397–406. doi:10.1002/aqc.1085
  12. ↑ Campoy AN, Pérez-Matus A, Wieters EA, Alarcón-Ireland R, Garmendia V, Beldade R, Navarrete SA, Fernández M (2023) The hidden diversity of temperate mesophotic ecosystems from Central Chile. Diversity 15:360. doi:10.3390/d15030360
  13. ↑ De la Torriente A, Espinoza-León IM, Valenzuela-Llops LA, Antolinez A, Serrano A (2024) The southernmost Errina Antarctica hydrocoral savannah in Patagonian waters. Sci Rep 14:9579. doi:10.1038/s41598-024-60207-2
  14. ↑ Meretta PE, Genzano GN (2025) A temperate gorgonian coral garden in the shallow sublittoral off Buenos Aires, Argentina. Reg Stud Mar Sci 81:103971. doi:10.1016/j.rsma.2024.103971
  15. ↑ Kaminsky J, Brau G, Alonso CP, Rodríguez M, Bagur M (2026) Diving into Kelp and Animal Forests in Illa dels Estats. En: Raer Rei A, Balza O (eds) Biodiversity and Conservation of Illa dels Estats (Chuani-sense). Natural and Social Sciences of Patagonia. Springer Nature Switzerland AG. doi:10.1007/978-3-032-13630-5_5
  16. ↑ Gutt J, Cummings V, Dayton P, Illa I, Jentsch A, Schiaparelli S (2017) Antarctic marine animal forests: three-dimensional communities in Southern Ocean ecosystems. En: Rossi S, Bramanti L, Gori A, Orelles C (eds) Marine animal forests. Springer International Publishing. doi:10.1007/978-3-319-21012-4_8
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Boscs_d%27animals_marins&oldid=626576»